Aquellos días azules

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Marc Artigau i Queralt
Direcció:
Marc Artigau i Queralt
Intèrprets:
Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé
Escenografia:
Isabel Velasco
Sinopsi:

Aquellos días azules...

és un cant a la infància, un cabaret poètic, un poema de concerts, un desafiament als monstres que vivien dins l’armari, als primers estius com una coartada perfecte, als pares més joves, als avis encara vius, a la nit de reis, als anys que comptaven amb dues mans, a les veïnes pèl-roges que no ens feien cas, al misteri dels adults, a les tardes de berenar i pilota, al futur que llavors encara no existia…

Eren els nostres dies blaus.

Crítica: Aquellos días azules

08/04/2015

Més que una simple banda sonora a la nostàlgia

per Jordi Bordes

Un joc aparentment senzill molt ben executat. "Aquellos días azules" és més que un viatge a la infància, que un viatge a la nostàlgia col·lectiva perquè en aquesta travessia estableix unes coordenades sobre la ingenuïtat , la bondat, la crueltat i sobre la vida adulta. La presentació és lúdica i divertida, amb moments de calidesa emocional i de virtuosisme musical. El treball dels actors és camaleònicament divertit; presenten un codi de personatges ben clar i que juguen a trencar-lo (com quan els hi toca de fer de pèl-roja). no necessiten res més que el seu propi cos, uns pantalons curts i, per moments, veu de gralla amb cantarella.

El públic riu, disfruta i també es commou. És un espectacle generacional però que està obert a totes les edats adultes. Tothom ha estat infant i ha topat amb les grans qüestions de la vida responent amb unes limitades fitxes de coneixements vitals. Tothom ha cantat "Paraules d'amor" algun cop, que li preguntin a en Serrat, si no...

Trivial