Autorretrato de un joven capitalista español

Vaig anar a veure 'Autorretrato de un joven capitalista español' ja fa una setmana llarga.  En vaig sortir entusiasmada, em va agradar molt, molt. Però allò que passa: era tard, la son, deixem-ho per demà, el pànic del full en blanc... No vaig fer la crítica quan encara tenia la 'revolució' dins i vaig pensar que, com que ja no era en cartell, doncs ho deixava estar. Sabeu què m'hi ha fet posar? Un concert al que vaig anar diumenge en homenatge a l'Ovidi Montllor a càrrec d'un grup molt interessant: David Fernández (guitarra), el poeta David Caño i el cantant-músic Borja Penalva. Va ser tan emocionant i amè com podeu imaginar, però jo, a partir d'un moment, pensava en l'Alberto San Juan. Mentre els escoltava reflexionava d'una de les històries que explica l'espectacle: a la transició, l'esquerra era el PSUC (o PC) i els anarquistes. I la dreta, els de sempre. No existien els socialistes o eren pa tou. De sobte, van irrompre a l'Estat escombrant els comunistes. Ells eren l'esquerra.  I ens explica les pel·lícules de por protagonitzades -fins i tot recentment, perquè l'espectacle es va actualitzant- per Felipe González. No ho sabré explicar com ell però algun dia tornarà i el podreu sentir en directe. Aquest va ser el meu detonant: avui, l'Ovidi Montllor, que havia militat amb el PSUC i, a la vegada, cantava cançons al seu pare, anarquista,  és homenatjat -entre d'altres, això si- pels anarquistes o similars, els que abans ens discutíem sempre  -al bar també- amb els comunistes. Per la CUP, vaja. Es confirmava, doncs. el discurs de Alberto San Juan sobre una 'nova esquerra' molt dubtosa. I un cop trets els meus dimonis, uns recomano aquest espectacle sobretot a tots els que vàreu viure la transició. I la Revolució de Portugal: aquell concert de Zeca Afonso al Grec, on vam cantar tots plegats un tema que anàvem corejant amb allò de 'Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia'. El recordeu? Zeca Afonso també surt a l'obra de San Juan: quan recorda la preciosa Revolució dels Clavells i com la van trencar també els de Mario Soares. I acabem tots cantant la ‘Grandola Vila Morena.’ 'Autorretrato de un capitalista español' és la nostra història, amb Willy Brand, Kissinguer, Franco, Salazar, Suresnes, el Rei, l'altre Rei... I Lara i Godó i l’ABC... Una història narrada amb tota la seva cruesa però d'una manera amena que ens fa somriure mentre el cuc mossega per dins. I ens fa entendre que, a canvi de parlar de Catalunya com va parlar l'Obama, tenim més soldats americans que mai a la base de Càdis.  Avui mateix n'he vist per la Rambla un munt vestits 'de comunió' amb cara de guiri i en patinet! I perdoneu, una altra vegada m'hi posaré abans. De tota manera hi vaig anar l'últim dia. Però atents, que l'Alberto sempre torna!