Oscar Wilde, avui, és conegut per la seva habilitat en el floret de l'acusació. La societat britànica, tant puritana, en va sortir escaldada en bona part dels seus muntatges. El dramaturg i escriptor irlandès era un brillant observador i, des de la seva privilegiada talaia, se sentia amb capacitat per a criticar tothom. La seva caiguda a la presó, acusat d'homosexualitat, va acabar amb la llum de Wilde: ningú riuria els seus aforismes, fins després de la seva mort. Va ser un estel fugaç com posteriorment ho seria Joe Orton (també mort tràgicament quan començava a redreçar la seva carrera de dramaturg popular).
El judici i la posterior condemna per "pervertit" va acabar amb Wilde. Ja ho van recordar amb una peça que repassava el judici vergonyant a l'Anglaterra de finals del segle XIX, amb Actes Indecents, els tres judicis d'Oscar Wilde que es va estrenar al desaparegut Artenbrut, el 2004. Ara, la companyia Anònims Produccions s'ha atrevit reescriure la trama a partir de The Ballad of Geol Reading, el llibre que va publicar en sortir de la presó. Passar a ser un oblidat, la marginació que va patir després de dos anys de condemna a treballs forçats, i l'afebliment de la salut a causa de les condicions missèrimes van acabar amb el seu ànim. A la presó, va escriure De profundis, que ja aclareix on havia caigut la seva divertida mirada de veure el món de la hipocresia burgesa.
Anònims Produccions s'han atrevit a fer un musical de culte, molt fosc i amb una figura èpica brillant (la fantasma de la dona assassinada que es converteix en una mena de malson, de venjança injusta per pecats no comesos). La culpa de Wilde va ser voler ser lliure. Molta gent era homosexual en la burgesia britànica però ningú els feia caure en l'escàndol, si eren discrets. Oscar Wilde va ser massa agosarat i la societat s'hi va venjar cruament. El muntatge insinua les penúries de la presó i els suports que rep Wilde de John, un home condemnat a mort per homicidi. La trama va a batzegades, amb les cançons que poques vegades fan avançar la història si no que la utilitzen per a expressar emocions, capítols del passat o, fins i tot una breu sinopsi del Salomé, que Wilde hauria escrit i que Strauss musicaria, posteriorment. L'espai escènic i el vestuari d'Anòmims és molt eficaç i permet fer canvis de personatges amb molta facilitat. La interpretació és sentida, amb un trio de músics que acompanyen des d'un marge de la platea. El Raval és espai de musicals foscos, com aquella celebradíssima La vampira del Raval i que procurarien emular amb un altre personatge històric de la Barcelona en color de sèpia, La Monyos.
Wilde té molta concurrència quan l'obra és brillant (El ventall de Lady Windermere, El marit ideal, La importància de ser Frank o el conte El fantasma de Canterville) però també s'hi entreveu un autor amb dolor de consciència amb peces com El retrat de Dorian Gray o aquest fil de muntatges, fets en la crisi que suposarà sel seu tràgic final, en l'oblit i la misèria. La voluntat d'Anonims és canviar el floret divertit de Wilde amb la punyalada fosca que toca al cor. Aconsegueix puntualment empatitzar amb la desgràcia dels condemnats i la germana desamparada i en mirar amb desaprovació el comportament dels policies, impunes, fent la seva llei, dins dels barrots de la presó.
