Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol

Familiar

informació obra


Direcció:
Toni Albà
Escenografia:
Alfred Casas
Vestuari:
Alfred Casas
Composició musical:
Tonio Santoyo
Companyia:
La Pera Llimonera
Sinopsi:

Refugiant-se d’una gran tempesta, dos venedors ambulants expliquen la història d’un bolet i un esquirol que, a causa de la guerra, emprenen una gran aventura per trobar un nou arbre on poder viure.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol

09/04/2019

Una farsa tant extrema com perillosa

per Jordi Bordes

La Pera Llimonera, amb direcció de Toni Albà, proposa un quadre escènic molt esbojarrat per explicar els tràngols que passen els immigrants que entren en pastera, escapant de les guerres, la gana i la violència impune de casa seva. Ho fa amb una pàrella de manters que es refugien en un edifici en construcció, en un dia de tempesta. En veure el públic, decideixen exposar el seu material i, mig en broma mig en veritat, fer una repassada de com han arribat a aquell punt. Desdramatitzen el testimoni fent-se passar per un bolet (carnívor!?) i un esquirol (xerraire!?). Els actors surten contínuament del paper i se l'intercanvien, sense manies. Diverteixen amb els gags continus lingüístics (ensenyen unes vambes taronges  parlen de les gambes de Palamós, per exemple). Són uns acudits que destil·len un cinisme que entenen i somriuen els pares i tiets, però que no és segur que entengui la canalla més menuda. Aquesta, en canvi, els diverteix veure dos adults fent d'esquirol o clavant-se plantofades ("un bolet de veritat és així!", plaaaf!!).

L'espai escènic és mínim i extret tot d'un contenidor de les obres (tanques, toldos, sacs, protectors...). Dóna molt de sí. És una de les millors troballes. El risc de fer una broma massa cruel (els que no tenen bitllet a la pastera, els llancen a l'aigua, com si fossin llast d'un globus aerostàtic), es concilia amb un vers final i un quadre que commou. Amb les rampoines que els ha servit per explicar una història, construeixen un arbre, un baobab, acollidor, que els fa ombra, i els acull. La farsa desapareix i s'il·lumina una humanitat de 360 graus. Fer entendre als fills que els quadres anteriors, eren una farsa despietada (com el cinisme de la política europea actual per dificultar el salvament d'immigrants a la deriva al mar), serà feina dels pares.