Barbarians

Dansa

informació obra


Companyia:
Hofesh Shechter Company, Mal Pelo
Direcció:
María Muñoz
Sinopsi:

El nou espectacle de Hofesh Shechter, barbarians, reuneix tres peces breus creades entre novembre de 2014 i juliol de 2015 en les quals l’imprevisible Shechter presenta un món sobri per a tres visions absolutament diferents sobre la intimitat, la passió i la banalitat de l’amor. La primera, la pertorbadora the barbarians in love, és una coreografia elegant i intimista per a 6 intèrprets. Amb la tremolor de l’emoció que rau dins l’ordre, una música eclesiàstica barroca acompanya una confessió veritablement contemporània. A continuació, tHE bAD és una explosió volàtil de ritmes dubstep per a una coreografia quasi urbana amb cinc intèrprets. L’espectacle el completa un duet, que mostra la veu singular i irònica del seu creador i la versatilitat i el talent dels seus intèrprets.

Aquesta nova creació és sorprenent per la seva senzillesa, sense escenografia  i amb una il·luminació que cau sense concessions damunt els intèrprets.

Crítica: Barbarians

05/02/2016

Un repte per al públic

per Montse Otzet

En un moment de l’espectacle s’escolta la veu de Shechter dient que allò que li interessa és “buscar emoció”. Però l’espectador no ho té gens fàcil perquè les emocions estan encriptades en un llenguatge que és tot un repte de comprensió; un joc visual que ens trasllada del món real al de la ficció a través del traç contundent del coreògraf que convida a desxifrar emocions, aquelles que, sens dubte, es troben en moments del muntatge.

Barbarians, l’arrel de la qual, bàrbar, bé a significar estranger, inclou tres peces de Shechter de les quals té, en la major gran part, l’autoria coreogràfica i musical: The barbarians in love, tHe bAD i Two completely different angles of the same fucking thin, unes obres a través de les quals el coreògraf ens parla de la desconnexió que hi ha entre nosaltres i els altres, els estrangers; de la inconnexió entre els nostres cossos i els prejudicis establers. En resum: del temor al desconegut i al fet de ser envaït. Si bé en aquest muntatge el coreògraf condueix la seva creació a parlar-nos de l’amor.

Un total de nou ballarins, distribuïts entre les tres peces, defensen de forma notable el món amorós que Schechter ens presenta des d’una visió intima, passional i banal. Tres mirades que el coreògraf dóna forma i solidesa de manera molt diferent.

The barbarians in love és una obra on una hipnòtica lluminositat embolcalla un moviment contemporani que es veu realçat, gràcies a unes notes de música barroca, cap a una elegància gestual. Una de les sensacions que deixa aquesta peça és la d’un constant trencament, d’unes interrupcions que deixen al tinter, de manera volguda, missatges i confessions.

La segona obra, tHE bAD, és sens dubte la que més brilla de tot l’espectacle i no només pels mallots daurats que vesteixen els ballarins i que provoquen un impacte visual gràcies a un generós joc de llums, sinó que també per una coreografia molt energètica i vital, a través de la qual els intèrprets assumeixen rols de tribu i de disbauxa.

En l’última obra Two completely different angles of the same fucking thin, una parella ens ve a parlar de la infidelitat i ho fa en un clímax on tot s’hi val, des de la vestimenta retro d’ella i de tirolès d’ell, fins a veure com nou intèrprets amplien el discurs de Shechter dotant-lo de suggeriment i complicitat.