Bêtes de foire

Circ

informació obra


Companyia:
Cie Petit théâtre des gestes (França)
Sinopsi:

Una aprenenta de modista es lliura als cavallets de fira dels artesans. Estripa, sargeix, cargola i descargola, detalla i observa, uns personatges es formen i executen la seva partitura, la seva maquinària lírica. Un altre fa parracs, controla l’art de la rudesa. Una cap de clown postmodern de cara cansada. Barrets que s’apilen, es pengen, volen, es posen en capses. A les seves mans s’anima una dansa desfermada, a la vegada poètica i mecànica.

En una carpa massa petita, cada cosa té el seu lloc: aquests dos ens acullen al seu univers, una graderia inclinada que acull 130 persones, una petita pista rodona, un fons d’escenari-taller on s’amunteguen teixits, materials, barrets. Ens lliuren una part de la seva recerca del procés de creació.

Crítica: Bêtes de foire

11/05/2014

Un dels espectacles de major delicadesa i carregats de fina ironia

per Jordi Bordes

Atenció, atenció. Bêtes de foire és una d'aquelles perles que cal no perdre's. La proposta de la companyia francesa mereix l'oportunitat de ser vista molts més cops. Desgraciadament, demana un aforament petit perquè és imprescindible poder veure cada detall el que dificulta el seu accés; per això cal estar atents a quan es programi per no perdre plaça.

Es tracta d'un espectacle que olora artesania i un racó de perdedors. La noia cus mentre el xicot es distreu. L'obra presenta uns engranages convertits en titelles. Són peces maldestres però que exploren poèticament. I l'acudit, és continu, perquè amb la ingenuïtat volen accedir a un món impossible. A més, la peça compta amb un ampli repertori circense: des del joc de barrets, a les boles picades a terra, o escupides des de la boca i caçades al vol o un funamblisme versió Hermanos Oligor (un titella pendulant) que és capaç de fer el trajecte també amb els ulls clucs. 

Hi ha l'aire de clown i la delicadesa de l'antiheroi romàntic. Hi ha la màgia i l'equívoc, més o menys evident. En realitat, durant l'espectacle, que es produeix en una carpa acollidora, s'estableix una mena de pacte no escrit per deixar-se emocionar amb la raresa més excèntrica (un home orquestra que funciona a motor que té cap de guix i cames de ferro, per exemple) o el ball més encantador: dos avis en un envelat tant tendres com àgils. 

Són una parella d'intèrprets singulars: La ingenuïtat d'ell contrasta amb la rigidesa d'ella. I, atenció, de nou, també intervé un gos que s'endú bona part de l'èxit, sobretot quan prefereix estirar-se a l'esglaó abans que pujar en una tarima pensada per al seu lluïment.

Qui la recomani en la indispensable gira per Catalunya, no s'equivocarà. Qui hi vagi (a partir dels 7 anys aproxidament perquè la subtilitat no sempre convença a la canalla més menuda que no pot entendre la delicadesa de cada ressort), ho agrairà. És un circ màgic que atrapa perquè ensenya el món impossible des del forat del pany que enfoca un insòlit taller d'una modista esquerpa i carinyosa, alhora: Renya al xicot; s'estima al gos.