BITBYBIT

Circ

informació obra


Sinopsi:

A BITBYBIT, la seva primera producció conjunta, Kasper de MOVEDBYMATTER i els germans Bruyninckx treballen la tècnica clàssica de circ anomenada mandíbules d’acer. Sota la direcció rica i imaginativa de Kasper, els dos germans deixen embadalits els espectadors amb una tècnica de circ particular que fa que la seguretat de cadascun d’ells depengui de l’altre. És la culminació d’un any de recerca artística i d’entrenament físic; per a ells, però, també representa la culminació d’haver dedicat tota una vida a compartir penes i alegries.

Aquest espectacle tindrà lloc a la carpa que se situarà a la plaça Margarida Xirgu durant els dies del cicle del Circ d’Ara Mateix.

MOVEDBYMATTER és una organització artística interdisciplinària dirigida per l’artista de performance Kasper Vandenberghe. Per a cada projecte, es parteix d’una recerca desinhibida de la relació entre el performer, el públic i la matèria. Els germans Simon i Vincent Bruyninckx formen part del Collectif Malunés, col·lectiu de circ contemporani franco-belga format a Bèlgica per acròbates, cantants, trapezistes, traginers… Des de la seva formació el 2019 no han deixat de créixer i de girar per Europa.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: BITBYBIT

07/05/2024

En la bestialitat, hi ha la sorpresa

per Jordi Bordes

Hi ha disciplines circenses que semblen descatalogades. Com la de les mandíbules d'acer, que no és altre mèrit que el de subjectar-se a partir d'aguantar una mena de motllo amb les mandíbules per aguantar el cos d'un maeix o d'una altra persona. El que fa un segle serviria com a un reclam freak en una barraca del Paral·lel i ara, se la pot veure en programes de televisió de curiositats insòlites aguantant l'ebranzida d'un cotxe només amb les dents, els dos germans Simon i Vincent Bruyninckx ho converteixen en un salt al buit, en una acció de salvació mútua, com que atrapa amb els braços algú estimat enmig d'un tsunami.

En la dramatúrgia, es treuen tots els llums grandiloqüents i opten per la ironia, com el germà que li fa una broma pesada a l'altre, com el joc que tots dos emprenen per a disgust o ensurt dels seus pares. L'acció passa en una carpa de petites dimensions. De 360 graus. L'exercici es pot veure perfectament des de qualsevol punt de vista i sempre amb la sorpresa de quina-una-preparen-de-nou. El repte és l'aguantar pes i força a partir de les mandíbules, però els equilibris van destil·lant-se en una mena de barra central de mig metre d'amplada que va de punta a punta de la vela (de porta a porta de la haima). Necessiten aquest espai perquè, tot i que aparentment és fràgil i inestable, en realitat, té uns reforços que permeten sorpreses inesperades (i que no desvetllarem).

Aguantar la mossegada exigeix uns cossos amb molt d'equilibri, com el de suspensió capil·lar. Per això, comencen l'acció amb una mena d'escalfament de coll i acaben amb una mena de tustar-se l'esquena, com si fossin un metrònom que va modificant capriciosament la velocitat del seu balanceig. El treballa atrapa, fins i tot a la canalla, durant una bona estona. I això és perquè la dramatúrgia s'ha fet a partir de l'escolta del públic, d'incorporar petits tics i ironies que permetin destensar les mandíbules i ampliar el registre (sense la temible sobreactuació). Un treball més que notable.