La Bunji és una coala que viu en un paratge únic: un bosc d’eucaliptus. Els coales tenen una activitat diària molt escassa. És per això que el tarannà de la nostra protagonista fa ballar el cap a la seva tribu, perquè quan tothom està dormint, ella vol jugar, descobrir i enfilar-se; la Bunji no es comporta com la resta.
Un fet inesperat farà trontollar el poblat i forçarà la petita coala a allunyar-se de casa seva. Què passarà amb la Bunji!?
Un espectacle de teatre i titelles inspirat en tot l’imaginari australià, en la seva diversitat, la seva fauna i les diferents espècies que hem de respectar i estimar. A través de la narració, els diàlegs i algunes cançons, dues intèrprets captivaran el públic des del primer moment.
‘Bunji, la petita coala’ es va estrenar a la Casa Elizalde, el 9 d'octubre de 2022.
És un espectacle recomanat a partir de 4 anys.
Cançons de bressol per a Bunji, una petita coala que no respecta la norma social del poblat de les dormides de fins a 20 hores diàries. La mare, en comptes de desesperar-se l’atén fins a adormir-la a l’escala de la caseta. Els més intransigents del poblat titllen Bunji de mussol, per la seva dèria a estar desperta i voler saber i jugar amb tothom. La seva particular quotidianeïtat es trenca davant d’un incendi descontrolat que obligarà Bunji a retrobar-se amb la mare a Noongar.
La peça, en un format de titelles toves i amb uns ulls que evidencien el seu barem de son diari s’acompanya de tendres cançons i d’una escenografia que es va transformant per passar de poblat a bosc, tot perseguint una llumeneta, per exemple. En l’habitual viatge iniciàtic (de retrobada amb la mare) es va trobant amb la família de cangurs i crear per zones perilloses per trobar-se amb criatures estranyes com un Diable de Tasmània, o un divertida tortuga amb ukelele (“viure i deixa viure”).
el conte parteix d'un incendi real del q019: Es van cremar 12 milions d’hectàrees. Van morir 60.000 coales: Avui només en queden 80.000. Una peça que ensenya a ser més respectuosos amb la Natura. Una peça tendre que recorda aquell Jojo de Borja ytuquepintas González, que jugava amb el dibuix a la sorra fins a traspassar a la mida dels orangutans.