Cabaret

informació obra



Intèrprets:
Bernat Mestre, Alejandro Tous, Amparo Saizar, Enrique R. Del Portal, Víctor Díaz, Teresa Abarca, Anna Coll, Jose Carlos Campos, Miguel Ángel Collado, Gerard Mínguez, Alejandro Fernández, Xabi Nogales, Evangelina Esteves, Maite Fernández, Julia Pérez, Marina Martín, Maria Reina
Músics:
Raúl Patiño, Andreu Gallén, Marc Garcia, Marta Muñoz, Ivó Oller
Producció:
3XTR3S, SOM Produce
Autor:
Fred Ebb, Joe Masteroff, Lluïsa Cunillé
Composició musical:
John Kander, Toni Xuclà
Direcció:
Jaime Azpilicueta
Ajudant de direcció:
Maximiliano Lavia, David Pintó
Escenografia:
Ricardo Sánchez Cuerda
So:
Gastón Briski
Vestuari:
Antonio Belart
Coreografia:
Federico Barrios
Sinopsi:

La història transcorre en els darrers anys de la República de Weimar, en un Berlín decadent i assotat per la crisi del 29. Una ciutat que es segueix aferrant inútilment a la il·lusió d'aquells anys d'esplendor que la van magnificar poc temps enrere. El Kit Kat Klub, el club nocturn de la ficció, obre les seves portes cada nit per a entretenir a un públic ansiós per oblidar, encara que sigui per un parell d'hores, el mal que plana per damunt dels seus caps.

Governat pel seu inquietant i divertit mestre de cerimònies, el Kit Kat Klub escenifica la convivència entre l'imparable creixement de la hidra nazi i la fingida normalitat quotidiana dels protagonistes: la cantant anglesa Sally Bowles i el novel·lista americà Cliff Bradshaw o el romanç de tardor entre Fräulain Schneider i el propietari jueu d'un florent negoci de fruiteria, Herr Schultz.

Amb diverses de les cançons més emblemàtiques de la història dels musicals: “Willkommen”, “Cabaret”, “Money Money”, “Maybe this time”… CABARET és El Musical de Broadway que tothom hauria de veure un cop a la vida.

Finalista a vestuari (Antonio Belart) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Cabaret

07/10/2017

Esperant la guspira final

per Andreu Sotorra

Han passat cinquanta anys des de l'estrena de la primera versió de «Cabaret», el 1966 a Broadway, i l'adaptació cinematogràfica el 1972, de Bob Fosse amb Liza Minnelli. Des d'aleshores, els «revivals» s'han anat succeint cíclicament i el nombre d'espectadors ha augmentat progressivament fins a convertir-se en un dels musicals més vistos de la història amb la xifra astronòmica de més de 30 milions d'espectadors. I tot a partir de l'adaptació d'una novel·la del 1951, «Goodbye to Berlin», de Christopher Isherwood, ambientada el 1931 a Alemanya, en el moment que el nazisme comença el seu ascens cap al poder que es convertiria en tragèdia. L'espai ambiental és el Kit Kat Club. I els seus protagonistes principals: una vedet, Sally Bowles; un jove escriptor nord-americà que arriba a Berlín per trobar la inspiració per a una novel·la, Cliff Bradshaw; i el Mestre de Cerimònies de l'espectacle del cabaret, Emcee.

«Cabaret» excel·leix per les seves peces musicals que permeten moments tan especials com compromesos en actuacions solistes dels dos personatges emblemàtics de l'obra: Sally Bowles i el Mestre de Cerimònies. Aquí, la responsabilitat del pes d'aquest duet que aguanta encara avui «Cabaret», mig segle després, recau en la qualitat i la matisada dolcesa musical d'Elena Gadel —cal recordar que va ser en aquest mateix escenari del Teatre Victòria on l'actriu, que ara s'ha incorporat a la sèrie «Com is fos ahir», de TV3, va créixer en el paper de Blanca de «Mar i cel» de Dagoll Dagom— i en aquest autèntic mestre de tota mena de cerimònies, de transvestisme, de caracterització i de multiplicitat de registres teatrals i televisius (és una de les ànimes de «Polònia» de TV3) que coincideixen en les qualitats escèniques d'Ivan Labanda.

Seria injust, però, centrar-ho tot en els dos principals personatges del musical. Cal tenir en compte els dos intèrprets que els fan de «covers»: Teresa Abarca, que interpreta el paper de Kost, la noia que rep mariners a la pensió, i José Carlos Campos, que té el paper de Herman. També hi juga un paper important el personatge de Cliff, l'escriptor que interpreten alternativament els actors Bernat Mestre i Alejandro Tous. I encara l'actriu Amparo Saizar, que té el paper de la senyora Schneider.

«Cabaret» té, a aquestes alçades de la seva llarga trajectòria, el repte de superar les escenes parlades. Aquesta versió en castellà dirigida per Jaime Azpilicueta, que aquí ha comptat amb el suport de David Pintó, flaqueja en els moments teatrals, excepció feta dels solos amb el Mestre de Cerimònies, com si tot s'hagués deixat a l'empara de la potència musical. Esclar que hi té molt a veure la fina trama argumental de l'obra —potser a hores d'ara ja molt coneguda— i en alguns moments més pròxima al tòpic sentimental d'una època determinada que no pas a la guspira que hauria de punxar encara els espectadors actuals.

Aquesta guspira es fa esperar durant la primera part i no s'encén fins a la segona part —l'espectacle té una durada de dues hores i mitja amb entreacte inclòs— que és quan la trama agafa un caràcter més dramàtic i que aquí la versió ha segellat amb l'espetec d'un quadre final coreogràfic fugaç i impactant que no necessita paraules i que arrodoneix tot allò que es pot haver trobat a faltar abans.

«Cabaret» és un espectacle que no es pot deixar passar per alt, per la bona feina dels principals protagonistes esmentats abans, pel conjunt dels intèrprets de la companyia, per l'orquestra i la interpetació musical, per les coreografies, per la caracterització, pel vestuari, per la maquinària escenogràfica i per una posada en escena brillant i espectacular i la virtut que té el musical de continuar fent taral·lejar una bona estona alguna de les seves peces més populars després de sortir del teatre... (...)