Cabaret petrificat

informació obra



Autor:
Jordi Aspa – Escarlata Circus
Companyia:
Escarlata Circus
Dramatúrgia:
Jorge Picó i Jordi Aspa
Direcció:
Jorge Picó, i la complicitat d'Andrés Lima
Intèrprets:
Jordi Aspa (artista de circ), Bet Miralta (acompanyament artístic)
Il·luminació:
Marco Mattarucci
So:
Roc Mateu
Escenografia:
Escarlata Circus
Vestuari:
LLuc Castells
Producció:
CAET-Centre d’arts escèniques de Terrassa, Sala Miguel Hernández, Ma Scène National, Théatre de L'Agora, Mercat de les Flors, Le Conseil Général de L'Essonne, Escarlata Circus
Sinopsi:

L’home de pedra té un cor de fang, mal·leable, destructible. L’home de pedra té fuets per braços i ganivets per mans. El cor de l’home de pedra s’ha modelat a cops de fuet i la seva ombra s’ha clavat a la seva silueta. L’ombra és l’únic company de viatge, com li passava a Peter Pan. I com en Peter Pan, l’home de pedra pot volar i ens explica les seves aventures. L’home de Pedra és Jordi Aspa i el Cabaret petrificat és la seva memòria, una memòria que ni ell mateix coneix. El Cabaret petrificat és el regal íntim i generós d’un home. És la prova que els fuets canten, les pedres ploren i els ganivets riuen per les butxaques.

Crítica: Cabaret petrificat

25/02/2014

PURA ALQUÍMIA

per Maite Guisado

La llarga trajectòria en el món circense de Jordi Aspa i un treball de síntesi quasi alquímica amb el director Jorge Picó han fructificat en un llenguatge poètic efectiu, que eixampla el personal univers de la companyia Escarlata Circus.

D’entrada el títol, Cabaret Petrificat, ja presenta dos termes antitètics interessants. El cabaret implica moviment, música, alegria o malinconia, però més aviat evoca sarau i emoció. Com pot ser un cabaret petrificat? Però… i si les pedres són cors? Si són cors que s’han fossilitzat per eternitzar l’amor?

Una petita peça d’orfebreria, rotunda, poètica i inquietant alhora, tramada amb l’experiència dels dos components de la companyia, Bet Miralta i Jordi Aspa, i amb la direcció de Jorge Picó, que trepitja per primer cop el territori del circ, un circ particular al qual ha aportat una mirada nova.

Escarlata Circus és una referència indiscutible en la tradició, la renovació i la pasió en el món del circ. Van néixer el 1987, van fundar y dirigir el Festival Trapezi durant 15 anys. Les seves actuacions es prodiguen per tot Europa. Han fet espectacles de carrer, de sala i de carpa. Aquests darrers temps s’inclinen per espais petits, perquè busquen la proximitat amb el públic.

Format amb el mestre Jacques Lecoq a París, on va conèixer Sergi López, la seva indiscutible parella artística, Jorge Picó ha seguit un camí d’aprofundiment en la teoria i la pràctica teatrals més enllà d’estereotips i sent fidel al seu propi batec. Va formar part de l’emblemàtica companyia de Philippe Genty, va desenvolupar una tasca fructífera els anys en què fou director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú i sobretot és conegut pels exitosos treballs amb Sergi López, com Non Solum o 30/40 Livingstone o el més recent Shakespeare a Benicàssim.


Feliç conjunció

Ara s’han trobat dues perles, cadascuna rara en el seu gènere. Escarlata Circus i Jorge Picó es conjuguen per crear un Cabaret on qui ensenya la cuixa és la poesia, un joc de miralls, el retrat íntim d’un artista de circ. L’estrella és un home que sua, amb tota la franquesa, amb tota la tendresa i la brutalitat de la seva humanitat, i amb tot el seu art, tota la poesia que pot arrecerar aquest petit espai, aquest temps limitat.

Aquí us deixo el meu reportatget al programa de TVE Atención Obras: