Carlos Latre: 15 años no es nada

informació obra



Autoria:
Carlos Latre
Intèrprets:
Carlos Latre
Sinopsi:

Després d’una reeixida gira de 3 anys i més de 350.000 espectadors en peus per tots els teatres d’Espanya, Carlos Latre torna a la càrrega. El showman celebra els seus 15 anys al món de l’espectacle amb un one-man-show més proper i més divertit que mai. 15 años no es nada posa en escena a tots els personatges que l’han acompanyat durant la seva trajectòria en ràdio, cinema, televisió i teatre.

Humor, imitacions, música i actualitat en un trepidant espectacle en què no podràs parar de riure.

Crítica: Carlos Latre: 15 años no es nada

13/06/2014

Latre, el musical: 149 personatges cantant

per Teresa Bruna

15 años no és nada és una celebració. Els 15 anys a escena d’un artista que, en comptes de fer una antologia, s'ha currat un espectacle complet inèdit, de vora dues hores.  He de dir que Carlos Latre, sol a escena –o acompanyat d’una escala lluminosa- no és un monologuista. És un creador que treballa en un gènere que pot agradar o no, però exigeix rigor i professionalitat. Ell es mostra amb una forma física tan excel•lent com les seves dots de comunicador, sense perdre el ritme ni un minut. I novetats: sabem que fa veus –molt ben fetes, per cert- però potser no sabíem  que també es fica a la pell del personatge buscant l’essència, quan no és possible calcar la veu. És a dir, coneixerem el Latre actor. I sobretot, el que jo tampoc sabia és que anava a veure Latre, el musical

Al principi sorprèn una mica l'efecte Broadway, amb escala lluminosa i temes com el That's entertainment autodedicats. Però ben aviat s'entén: el Latre tenia la banya posada en fer un musical i ho aconseguit. Dels 150 personatges, potser l'única que no canta és la Duquesa de Alba!

L'espectacle és divertit, variat i respira professionalitat. Latre interpreta des d'un monòleg del Gila, ja al cel, al tema Olvídame y pega la vuelta, de Pimpinela, ‘cantat' per en Guardiola i el presi Bartomeu, passant per actualitzacions d'urgència d’aquestes que, actualment, s’originen cada dia. Fins al punt que queden endarrerits Rubalcaba, l'Esperanza Aguirre, Pujol, Mas, Wert i els nens catalans, Montoro... que ja eren al guió base. Hi ha llenya per tothom. Excepte per al Rubianes i el Sardà, per als que no dissimula l'afecte que els té.