En els darrers anys, i com a conseqüència d'aquesta brutal crisi econòmica, i de l'encara més brutal pujada de l'IVA cultural a un insuportable 21%, sembla que els musicals han desaparegut de les nostres cartelleres. I de fet, la realitat és que els grans musicals, amb un munt d'actors a l'escenari i espectaculars produccions, pràcticament s'han fos. Sembla una heroïcitat que cap productor amb dos dits de front s'atreveixi avui a arriscar amb propostes molt cares de produir que, molt probablement i degut a uns inevitables elevats preus, mai podran assolir les expectatives de públic.
Però ja fa anys que amb companyies com Egos Teatre i el seu meravellós Rudiggore i la Nissaga maleïda vam descobrir que amb quatre duros i molt de talent es poden crear espectacles musicals de petit format que res tenen a envejar a les grans produccions.
Potser és allò que diuen que la manca de recursos fa que les companyies, i encara més les desconegudes o les que comencen, s'han d'esprémer el cervell per suplir amb grans dosis d'imaginació el que és impossible d'assolir amb pressupostos ínfims. I això, que d'entrada no té res de bo ni de positiu, fa que el talent i la creativitat es converteixen els principals ingredients de petites produccions.
En aquest context s'enquadra Carmela, Lili, Amanda, una proposta de Marc Chornet i Magda Puyo que ha tornat de nou a la sala Atrium dos anys després de la seva estrena i una gira per Catalunya i el País Valencià.
Si com jo sou dels que us vau perdre aquesta petita meravella, aprofiteu aquesta nova oportunitat (fins a l'11 de maig) per gaudir amb aquest collage musical, un original i sentit homenatge a totes les dones del segle XX, àvies, mares i filles que han lluitat, patit i s'han sacrificat, i que continuen fent-ho, per fer d'aquest un món millor.
La gràcia d'aquesta suma aparentment caòtica d'històries és el fet que les tres actrius ens ho expliquen cantant a capela. I Isabel Soriano, Noèlia Pérez i Neus Pàmies desborden talent per totes bandes. ¡Quin goig descobrir actrius de llarg recorregut, tot i que no gaire conegudes, amb aquesta increïble capacitat de ficar-te a la història des del primer minut.
Sumant a aquest talent actoral un text que barreja magistralment la tragedia, l'èpica i el sentit de l'humor, el resultat és un espectacle que en poc més d'una hora és capaç de fer-te riure, d'emocionar-te i alhora fer-te reflexionar sobre l'important paper de les dones en la nostra història recent. Correu ja cap a la sala Atrium i gaudiu amb les veus d'aquesta heroïnes anònimes sense les quals no seriem on som. Chapeau!
