Celebration. Montse Colomé

Dansa | Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Montse Colomé es planteja aquest ball parlat com una celebració, un espectacle o una festa, en què pot compartir les seves vivències amb el públic al seu costat, ballant amb ella, acompanyant-la ballant, que és el que més ha fet al llarg de la seva vida. D’aquí el títol de la peça: Celebration. Una celebració de seixanta anys ballant i bellugant-se al voltant de les arts escèniques.

Va néixer a Barcelona el febrer del 1956. La família de la mare eren tots balladors i el seu germà va ser músic i diplomàtic i va escriure llibres de dansa; per tant, el seu entorn familiar va fer que es posés a ballar als cinc anys.

Es va diplomar en dansa espanyola a l’Institut del Teatre i l’any 1979 va volar cap a Nova York, on es va quedar dos anys a l’escola Alvin Ailey encoratjada per la professora Anna Maleras. Al tornar dels Estats Units, va orientar la seva vida professional cap a l’ensenyament. Va ser l’any 1986 quan va entrar en el món de l’espectacle amb Carles Santos i Comediants com a intèrpret i coreògrafa, viatjant i actuant en festivals de mig món. És també amb Comediants que va començar a coreografiar espectacles de gran format, com la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Cap al 1998 va començar a treballar com a coreògrafa i ajudant de direcció en el món de l’òpera i en el teatre de text. Els darrers anys ha treballat com a ballarina amb Ramon Colomina, Carles Salas, Toni Jodar, Germana Civera, Arthur Rosenfeld, Pere Faura i Sol Picó.

Aquesta peça ha rebut el suport de les beques Barcelona Crea de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

L’espectacle ha estat en residència a la Casa del Teatre Nu de Sant Martí de Tous i ha estat projecte resident 2022 a La Caldera - Les Corts de Barcelona.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Celebration. Montse Colomé

21/07/2023

Montse Colomé celebra 60 anys ballant

per Júlia Vernet Gaudes

Montse Colomé, que ha volgut celebrar sobre l’escenari 60 anys ballant per compartir les seves experiències i aprenentatges.

L’esdeveniment va ser el següent: després d’una estona d’espera al balcó de La Caldera amb beguda i pica-pica, vam anar cap a la sala, on una Colomé vestida amb lluentons no va deixar seure pràcticament ningú a la grada per ballar amb ella Celebration. Quan ja hi érem tots, ens va ensenyar uns passos del primer ball que va aprendre de petita, a fer en grups de quatre, i després va explicar l’anècdota: van quedar en parella les nenes per una banda i els nens per l’altra, cosa que va ser tot un escàndol per al moment. Després d’haver trencat el gel i haver-se guanyat els i les assistents a “la festa” –la gran majoria amics, amigues, coneguts i conegudes; cosa que també diu molt d’ella i el seu tarannà–, ens va deixar seure. Aleshores va començar el “ball parlat”, un ball que oscil·lava entre una classe de dansa, la peformance, el monòleg, l’autobiografia, una conversa informal, el manifest polític, la improvisació, una sessió d’estiraments...; gairebé un show total sense deixar de ser un espectacle de dansa, perquè Colomé parlava amb la veu, però també parlava i comunicava tota l’estona a través del cos. De fet, la ballarina, coreògrafa i docent barcelonina continua exercint i, per tant, ballant professionalment als 67 anys.

Amb el suport de les beques Barcelona Crea de l’ICUB i les residències de creació a la Casa del Teatre Nu de Sant Martí de Tous i a La Caldera - Les Corts de Barcelona, ha pogut tirar endavant un espectacle que posa el focus en la part més humana de la dansa, que són els ballarins i les seves contingències, perquè no són mai perfectes, ni físicament ni emocionalment, com ho semblaria quan són sobre els escenaris. Però l’interessant d’aquest espectacle en concret és que també posa en valor l’experiència que només dona el temps, l’experiència en forma de vivències, formació, cops de sort, dificultats, casualitats, accidents, viatges, lesions, oportunitats, etc. Tot allò que només pot explicar algú en primera persona després de dècades de dedicar-se a alguna cosa, sobretot si ho explica amb gràcia i humilitat, com és el cas.