Què és el poder? Pot arribar a determinar la vida d’aquell qui l’ostenta? Hi ha una relació directa entre poder i corrupció? I quin rol hi juga la seducció en tot això? Aquests són alguns dels interrogants als quals vol donar resposta César & Cleopatra.
Als llimbs de l'eternitat Cèsar i Cleopatra es retroben el 2015. Dos amants, dos còmplices, dos aliats, dues formes d’exercir el poder, com a home i com a dona, s’enfronten o se sumen. Des de la seva perspectiva d’avui recorden, ironitzen i debaten sobre allò que van viure i el que han vist succeir al món des del llunyà dia de la seva mort. De vegades rescaten les paraules que els han atribuït els poetes i d’altres, volen en llibertat per situacions que la Història ha relatat amb major o menor veritat. Una proposta bella i salvatge, divertida i dramàtica. La música, la dansa i la llum serveixen d’armes i d’arts a quatre grans actors que faran gaudir i pensar l’espectador amb el teatre més pur.
Una idea pretesament enginyosa però que no aconsegueix enfilar en cap moment. 'César & Cleòpatra' ha arribat al Romea amb l'esquer de l'anunci del debut d'Ángela Molina en un escenari teatral barceloní. La recordada intèrpret dels films de Buñuel o Gutiérrez Aragón i continuadora d'una prestigiosa saga artística es presenta, a més, molt ben acompanyada per un actor del prestigi d'Emilio Gutiérrez Caba. Tots dos encarnen els protagonistes d'aquesta comèdia d'Emilio Hernández, dirigida per Magüi Mira, que narra el retrobament de la reina d'Egipte i el poderós general romà als llimbs de l'eternitat dos mil·lennis després d'haver-se conegut.
La proposta, complementada amb la presència d'Ernesto Arias i Carolina Yuste que recreen els personatges en la seva joventut dins d'un joc escènic a quatre, atrau un públic entre curiós i mitòman que sembla sentir-se més interessat a seguir les evolucions de l'estrella que llueix uns esplèndids 60 anys que per l'interès didàctic de la història en si. La modernitat del text, al qual cal reconèixer una bona base documental encara que pretengui desenvolupar massa temes, juga des del principi amb un plantejament legítimament comercial però xoca amb els tòpics més previsibles sobre uns herois molt instal·lats en l'imaginari popular gràcies a les diferents versions cinematogràfiques.
La mecànica dels diàlegs, amb una constant concatenació de gastats i previsibles gags, provoca algunes rialles a la platea però acaba devaluant la intencionalitat del relat, en què la seducció i el poder o, si ho prefereixen, l'eròtica del poder o el poder de l'eròtica juguen un paper determinant. L'obra, un híbrid que combina la paraula, la música i la dansa, presenta a Julio César com el poderós executor de grans gestes militars, però sobretot com un faldiller i gran amant. Un hieràtic Gutierrez Caba manté el tipus del paper amb la seva acurada dicció.
Cleopatra exhibeix el seu poder de seducció amb una Molina desenfada i de moviments ondulants que es llança a cantar desde boleros a una peça de Händel. Potser estirant el fil del musical podria sorgir un espectacle de to revisteril. Només aquí poden entendre frases com "Ai César, tens nom d'amanida!" i altres semblants amb uns personatges que consulten les tauletes i es fan selfies mentre aixequen el colze amb lingotazos de whisky i disserten sobre l'amor, el feminisme o l'horror a la guerra. Dels joves actors, destaca el desplegament de Yuste, però sense que la direcció aconsegueixi conciliar eficaçment la connexió entre les dues parelles.