Charabía

Familiar

informació obra


Companyia:
El negro y el flaco
Sinopsi:

Espectacle de circ-teatre on tres personatges absurds parlen una mena de llenguatge propi, la charabia. Arriben en un estrany artefacte amb rodes i molts mecanismes amb el que poc a poc ens transporten al seu món particular i ens fan comprensible el seu idioma. Aquests personatges ens porten la màgia de fer servible el que no ho sembla i transformen objectes d’ús quotidià en sorprenen material artístic.

Humor, música, equilibris, teatre gestual, malabars, ¿dansa?…

“Charabia” és un espectacle en clau de clown per a tots els públics; amb moments poètics, d’altres cómics i d’altres on la manipulació dels objectes pren el protagonisme.

Crítica: Charabía

27/09/2019

Entre la broma i el malabar

per Alba Cuenca Sánchez

La companyia catalanoargentina El negro y el flaco presenta un espectacle en què tres estrafolaris personatges que es comuniquen sense paraules fan un xou d’humor i jocs malabars amb blocs de fusta, anelles i diàbolo. Destaca el virtuosisme en el tractament dels objectes (heu vist mai fer girar un diàbolo amb un penjador?) i l’ambient musical, amb moviments de percussió incorporats en directe. En aquest sentit, val la pena fixar-se en l’actor-músic Àlex Vives que, tot i ser menys visible i mantenir-se durant una bona part de l'espectacle darrere de la bateria, es troba immers tota l’estona en l’actitud enèrgica i motivada del seu personatge.

L'espectacle avança amb moments més reeixits que altres. Les parts humorístiques, a vegades simples i carrinclones, són les que més costen de connectar, com ara el moment en què els personatges, abillats amb un tutú i un casquet de bany roses, parodien la dansa clàssica. Per a l'’últim número, entra a escena un elefant de peluix generador d'expectatives que no es compleixen, el número es queda a mig camí entre la broma fàcil i la peripècia frustrada i deixa un cert regust a inacabat.