Cinc minuts de dansa 2019

Dansa

informació obra


Ajudantia de direcció:
Lipi Hernández
Autoria:
Luigi Pirandello
Adaptació:
Ferran Utzet
Sinopsi:

Un grup de ballarins i ballarines del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre interpretaran peces de només cinc minuts de durada. Cinc minuts de dansa respon a la voluntat de l’Institut del Teatre de facilitar als seus estudiants la incorporació al món professional. Aquesta ha esdevingut una de les propostes ineludibles del Sismògraf. Durant els darrers anys hi han passat coreògrafs com Joan Català, Sol Picó o Lali Ayguadé.
Enguany la coreografia estarà dissenyada i dirigida per Lorena Nogal, ballarina i assistent coreogràfica de La Veronal. En la seva carrera com a ballarina també ha treballat amb companyies com Lanònima Imperial, Gelabert-Azzopardi o Plan B. Pel que fa a la faceta com a coreògrafa, ha creat els seus propis treballs i ha obtingut premis com el de millor intèrpret femenina dels Premis de la Crítica de Catalunya (2016).
La peça d’aquest Sismògraf 2019 es titula Poema circular i tracta sobre allò efímer, sobre allò que hem de deixar anar per percebre la bellesa del que passa i canvia contínuament.

Crítica: Cinc minuts de dansa 2019

27/04/2019

Un tast per descriure el moviment

per Jordi Bordes

Lorena Nogal ha estat la ballarina que ha coreografiat una peça breu per alls alumnes de l'institut del Teatre. Ha buscat una peça molt neta, estètica i amb girs que sedueixen tot tipus de públic. És evident que es vulgui trobar referències al KOVA de La Veronal. Hi ha un treball molt net vertical, de braços i rostres neutres, que deriva en un joc de cossos que es creuen a les escales de l'església. I,    mica en mica, ve el cos retratant, frame a frame, el moviment,, un joc molt efectiu, net, que compta amb l'experiència de la ballarina per trencar les direccions i aportar el gir i la sorpresa, des de la pulcritud, amb una música suggerent, que acompanya sense intentar tenyir-ho de cap emoció dramatúrgica. 

El resultat és concís i honest. Ajuda a veure una identitat molt personal de la coreografia de Nogal. Els mitjons no són blancs. Les corbes que persegueix el Kova, es retraten sense la necessitat de contorsionisme. Aquesta proposta, que es ve repetint, els darrers anys (el 2018 amb Joan Català; el 2017, amb Sol Picó) aporta nous llenguatges de la dansa contenporània en els cossos dels alumnes de l'Institut del Teatre (i de Dansa). Una operació que trasllada molt bé els alumnes a les produccions professionals, una feliç troballa...