Clinc!

Vaig conèixer Pep Bou a l’Off del XV Festival Internacional de Teatre de Sitges (1982) on va iniciar la seva llarga, prolífica i variada trajectòria de bombolles de sabó, amb l’estrena de Bufa Planetes, un espectacle d’una poderosa bellesa i una candorosa capacitat de seducció. Va ser el tret de sortida d’una veta experimental que Pep Bou ha conreat, doncs, durant gairebé 4 dècades. Un art de “flors d’aire que suren en el buit” com deia Brossa, tossudament efímer i irrepetible, que transita en el territori fronterer de múltiples disciplines escèniques: mim, circ, màgia, teatre d’objectes, espectacle gestual, performança, teatre plàstic... Espectacles poligenètics que han anat absorbint al llarg dels anys innovadors impulsos d’experimentació escènica, sempre fidel, però, a la matriu originària.Ara, ha arribat l’hora de passar el testimoni i, un cop ben afermat aquest gènere híbrid de la seva invenció, que ha circulat pel món sencer, que ha recollit tots els premis i guardons haguts i per haver, ha decidit llegar-lo a dos dels seus avantatjats deixebles: Isaías Antolín i Eduardo Telletxea, que, sota la direcció de Bou, segueixen recreixent la fèrtil i bigarrada senda de la bombolla sabonosa, bufada amb aire de colors o inseminada de fums virolats. Els nous intèrprets emulen la destresa tècnica de Bou i la seva enginyosa elegància, i salpebren el nou espectacle amb humor de clown i una acció pantomímica trepidant.  Ara que això de la bombolla ha transcendit significats, és hora de tornar a delectar-se amb les bufogues saboníferes de la companyia Pep Bou. 

Vist al FETEN 2013 (Gijón)Espectacle que combina les tècniques del clown i la pantomima, i la ja conegudíssima trajectòria del Pep Bou, amb els seus espectacles de bombolles de sabó. En aquesta ocasió, els dos intèrprets, Isaias Antolín i Eduardo Telletxea, recolzats per un gran desplegament tècnic, especialment d’il·luminació i efectes de projeccions de llum, van mostrant-nos les peripècies de dos personatges simpàtics, que juguen -i es ‘piquen’- amb tot un univers de coses que es poden fer a partir de les bombolles. Competeixen, col·laboren, i ens sorprenen molts de cops amb les possibilitats d’aquesta tècnica.Un espectacle on potser l’absència del Pep Bou es nota, pel seu magistral domini en el maneig de les efímeres esferes (que com veiem en l’espectacle, poden adoptar moltes formes), però que es compensa amb un gran ritme, gags i una acció que ajuda a mantenir l’atenció de principi a final. Molt recomanable per a totes les edats.