Close to Liza

Musical

informació obra


Direcció Musical:
Dani Campos
Direcció:
Xavi Casan
Companyia:
Cia. Parking Shakespeare
Autoria:
Paavo Rintala i Kristian Smeds
Sinopsi:

A través de les cançons que l’emblemàtica Liza Minnelli ens ha regalat, fem un recorregut pels moments més emocionants de la seva trajectòria, despullant la seva essència amb una instrumentació minimalista i descobrint anècdotes de la seva vida personal que l’han fet ser l’artista genuïna que tots coneixem.

Un espectacle en clau de cabaret on en Xavi Casan s'encarrega de la direcció artística, Dani Campos és el director musical i pianista i Virgínia Martínez és la veu d'aquest recital. Un homenatge a la gran diva de l'escena musical que aquest 2016 va fer 70 anys del seu naixement.

Crítica: Close to Liza

10/01/2017

Passió, tendresa, complicitat

per Toni Polo

Hi ha qui diu que dels cantants no cal escriure una autobiografia. N’hi ha prou amb escoltar les seves cançons. Això és el que fan Dani Campos, Xavi Casan i Virgínia Martínez en aquest homenatge a Liza Minelli. Ella irromp pel mig del Maldà (les butaques estan disposades al llarg d’un costat i al fons de la sala; el piano, a l’angle de l’entrada. No hi ha res més) amb un somrís d’orella a orella i cantant Over the Rainbow, una clucada d’ulls a la mare de la protagonista, que era Judy Garland. Virgínia Minelli ja s’ha ficat el públic a la butxaca.

La cantant troba de seguida la complicitat dels espectadors i no la perd en cap moment durant la intensíssima hora que dura l’espectacle. Hi ha la veu. La poderosa veu de la Virgínia, però també hi ha la seva actuació, la seva mirada, els seus vestits. I la llum, que balla amb el to de cada cançó, ara trist, ara tendre, ara feliç... Tot un muntatge ben estudiat que envolta amb calidesa l’espectador.

El registre va canviant, sempre dins de l’univers Minelli. Tot és en anglès, esclar. Però no cal saber l’idioma per gaudir-ne, ni conèixer les peces, que de qualsevol manera, més o menys ens sonaran a tots. Es tracta de deixar-nos entabanar per la passió que regalima l’actriu (sí, actriu) i cantant. Estic segur, però, que els angloparlants en trobaran alguna cosa més que un ignorant lingüístic com jo.