Conillet

Teatre

informació obra


Text:
a partir de El conejito del tambor Duracell
Autoria:
Marta Galán Sala , Sòfocles
Escenografia:
Alejandro Andújar
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Vestuari:
Nidia Tusal
So:
Àlex Polls
Producció:
Teatre Lliure, Bitò Produccions
Companyia:
cia. Teatro de la Ciudad
Sinopsi:

És mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. És una dona al límit, interpretada per Clara Segura, en un monòleg original de Marta Galán Sala.

Plaer i política. He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert –m’ha costat gairebé quaranta anys– que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs... l’actor esdevé un activista. Et voilà! 
Clara Segura i Conillet. He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant ara qui és aquesta actriu i què representa, m’han dit màxim quinze línies), deixant-me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la... ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella... i de ser Lliure! Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar-lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?” Llavors, teló.
Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència.
Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Marc Martínez

Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per aquest espectacle, juntament el seu treball a Una giornata particolare. Premis de la Crítica 2015

Marta Galán finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2015


Crítica: Conillet

09/11/2015

Piles contaminadores de Duracell

per Jordi Bordes

No es prodiguen els monòlegs per a actrius de referència, per+o n'hi ha com el de Sarah Kane o "Els dies feliços" de Beckett. Clara Segura ha debutat en aquest singulkar format teatral amb una peça divertida i incòmoda alhora. No és una peça fàcil de lluir perquè cal demostrar una seguretat en sí mateixa en un desplegament de registres. I aconseguir que el discurs vagi resposant sobre les orelles dels espectadors.  "Conillet" té molt de text intuïtiu, que podria ser molt transformable, que sap conjugar amb les reflexions més profundes, que marquen el caràcter més aviat poc entusiasta d'uns individus que no se saben defensar de la societat. O que, per defensar-se, acaben atacant. El muntatge, estrenat al Temporada Alta està molt bé. Arraconant el pensament de l'espectador amb algunes argumentacions tramposes però que obliguen a desempallegar-se de la mandra i la somnolència habitual. Potser, a Salt, hi havia un excès de cops de llum i de so microfonat, que es feia quasi molest, fet amb tota laa voluntat. Al Lliure, amb una diposició a tres bandes, quests cops quedaran atenuats i respirarà millor aquest personatge empàtic i odiós, alhora. 

Anar al teatre és una decisió personal? Si és així, tots els espectadors podran demostrar al personatge que tenen molta més llibertat que aquesta mare voluntariosa, que sobreviu a la feina i a la casa amb un company buit, pràcticament desaparegut.


Trivial