Conseqüències

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Marta Hervás, Xavi Palomino, Núria Planes, Adria Viñas, Pino Steiner
So:
Stéphane Lévy
Producció:
Sophie Kasser
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

La nova proposta de la companyia Moveo és un espectacle de moviment que trenca la distància entre el que mira i el que és mirat, entre el que viu i el que actua. L'espectador és convidat a emergir del seu estatus passiu i a executar el moviment. El treball es planteja com una exploració en tres direccions. En primer lloc, l'oposició entre realitat i ficció, entre veritat i mentida, entre actor i espectador. Segonament, les relacions entre els membres del grup social: dependència, suport, rebuig, atracció... I, en tercer lloc, la representació de l'invisible a través d'allò més visible.


Espectacle finalista d'Arts de carrer al Premi de la Crítica 2017


Crítica: Conseqüències

10/09/2017

Quan els veurem anunciant un producte fresc a la tv?

per Jordi Bordes

És qüestió de temps (i de sort). Però el moviment d'aquesta companyia faria les delícies als creadors publicitaris de productes que volen expressar joc, espontaneïtat, frescor. Perquè la dansa de Moveo és espectacular. Sap jugar constantment amb la música i un moviment que balla entre l'emoció, la sorpresa i l'acrobàcia. Els cops i les lesions (es palpen blaus i tirites als cossos dels ballarins) no fan que aquest moviment perdi frescor. És lluent. Moveo és la companyia perfecta per fer que la dansa agradi. Ja ho van insinuar en el Tu vas tomber, vist al Sismograf, fa uns mesos.

En tot cas, hi ha el perill que altres joves s'atreveixin a imitar-los sense la preparació física i els cossos àgils  i forts de tots els membres. Seria erroni que el seu ball es limita a fer salts, picar-se i trepitjar-se. Hi ha tota una recerca per fer que un moviment porti a l'altre, als moviments efecte conseqüènciqa que, de fet, evoca aquesta peça. La dramatúrgia arrenca d'un joc. Un personatge sent música si posa l'orella a terra. I convida a què tothom l'escolti. En l'equívoc, hi ha la sorpresa. És una arrencada ingènua però molt efectiva, sobretot si es compta amb el públic a plaça assegut a terra, sense saber ben bé quina és la zona de ball per on exercitaran els intèrprets. I ells l'aniran creant, capriciosament. Estirar el braç d'un company comporta el següent moviment, Fins que, al final, fer una acció amb una parella trasllada la conseqüència als altres. Com si el terrible efecte papallona fos immediat. L'obra és enèrgica, fresca. No pretenen gaire més. Però veure'ls és gratificant per a un públic amplíssim. I això, avui, és una demanda del sector a crits. Se'ls hauria de situar al costat del Molar de Quim Bigas, d'Amortal kombat de Los Moñekos o de La partida de Vero Cendoya, per exemple. Dansa que trenca el formalisme fred i que explota cap a públic.

L'enllaç a Youtube no està disponible.