Kulbik Dance Company no vol ser com una companyia de street dance que ha posat dalt l'escenari les seves lluites coreogràfiques. Ben bé al revés. Investiga, a través de la dansa contemporània, la poesia i el mim, quins són els perfils de cada ballarí. El "hip hop" és el llenguatge comú de la companyia, sí, però no val per a convertir-lo en un espectacle festiu d'exhibició, si no que és una invitació introspectiva. No els interessa destacar les evolucions dels bboys ni el poder vocal dels bigboxers ni l'expressvitat del grafitti. A canvi, busquen un perfil narratiu (més gràfic a l'espectacle "Camins", que van estrenar la temporada passada). "Cube" és un treball exploratori d'èxit. Des del 2010, van reproduint uns quadres amb una música prou diversa i que evoca uns móns conceptuals que comparteixen amb el vers del poeta Ulises Paniagua. Són uns versos profunds, que furguen endins, que parlen més d'aspectes conceptuals més que d'imatges quotidianes de carrer, casual.
Kulbik Dance Company coincideix amb el treball que fa poc han presentat la "danzaora" Rocío Molina amb Honji Wang de la companyia de "hip hop" de Sébastien Ramírez. També és un "hip hop" de fusió, amb el flamenc, i que evoquen imatges poètiques. A França, la reivindicació política ve sovint reforçada d'aquesta dansa; Ramírez, camina al marge; també Kanga Valls creu que cal trobar camins nous que presenti la personalitat de la companyia i, alhora, de cada un dels seus components. El cub que empresona els personatges de la coreografia esclata per la seva capacitat de mirar endins i, així, descobrir, viaranys comuns molt més enllà del "hip hop" més previsible. Camina fent popping i batega com un robot, si això ha de servir per expressar el seu món.
