Curva España

informació obra



Companyia:
Grupo Chévere
Direcció:
Xron Chévere
Dramatúrgia:
Xron Chévere
Sinopsi:

Nova proposta de la companyia gallega Chévere (N.E.V.E.R.M.O.R.E.), un true crime escènic sobre un accident de fa gairebé 100 anys que és també una exploració autoirònica del teatre document i una al·legoria de la construcció de l'estat nació espanyol.

El 26 de maig de 1927, l'enginyer de camins José Fernández-España y Vigil va morir quan es va estimbar en cotxe per un barranc d’A Bouciña Redonda, al municipi de Rios (Ourense), mentre treballava en l'estudi del traçat de la variant Sud del ferrocarril Puebla de Sanabria-Ourense. La versió oficial diu que va ser un accident causat per la mala visibilitat nocturna i la poca habilitat del conductor. El cert és que, després, es va descartar l'opció Sud i la construcció de la línia del ferrocarril es va fer pel Massís Central d'Ourense, amb un cost enorme tant econòmic com de vides humanes. Per què es va triar la ruta més cara i més difícil de totes les línies espanyoles? Per què es va deixar sense connectar per sempre la part habitada, productiva i fronterera d'aquest territori?

Per respondre aquestes preguntes, la companyia Chévere adapta a l’escena el format documental sobre crims reals i presenta les versions de la història passades de pares a fills en un plató en directe. Una al·legoria de la construcció de l’estat nació espanyol, com si fos la promesa d'un tren que no va arribar mai.

Crítica: Curva España

07/12/2022

Saltar-se l'Stop de l'autoritat corrupta

per Jordi Bordes

La companyia Chévere porta molts anys al volant pilotant els seus relats (des de la comicitat i, des de fa una quinzena d’anys, salpebrant-ho amb la documentació). Ja han après que hi ha moments que és convenient i saludable saltar-se l'Stop de les autoritats corruptes o caducades. Aplica una certa desobediència. La clau de true crime, de la defensa paranòica des del tricorni, transforma la denúncia en una divertida road movie pocavergonya. Aquest Curva España era oportuna al 2019 (en plena sentència de l’1-O) i ho és ara, en la reforma discutida sobre l’eliminació de la sedició a canvi d’incorporar-hi els desordres públics agreujats i de mantenir intacta l’arbitrarietat dels acusadors i de la llei de l’odi (vàlida per fer net d’artistes i activistes incòmodes): Respon a una manera d’entendre una societat en què uns privilegiats manen i disposen, siguin lleis o vies ferroviàries i aeroports abandonats.

Chévere treu tota la salsa possible (fins al punt de novel·la rosa, tipus sèrie Amar en tiempos revueltos ben nostàlgica) de la dissort de José Fernández-España i el seu accident. El veïnat de Verín té una opinió ben arrelada del motiu per què l’enginyer va decidir agafar el cotxe un dia de mala visibilitat i en una carretera infernal, quan feia cinc dies que s’havia tret el carnet. El xofer que l’acompanyava, en canvi, va sortir indemne. En aquesta Espanya de Benvingut Sr Marshall, diuen els de Chévere, el negoci està en construir grans infraestructures, no pas en donar-los-hi rendibilitat. I el disseny radial des de la plaza del Sol de Madrid ja deixa ben clar qui es beneficia, mentre la península cada cop té bosses més grans de pobles deshabitats. La companyia, que ha visitat certament massa poc Barcelona en la seva llarga trajectòria, és menys farsesca que en el N.E.V.E.R.M.O.R.E del gener passat, a Montjuïc. Fan ben fet. Com a bons pilots encaren el morro al contrincant per un costat i quan el Poder els hi barra el pas, l’avancen per l’esquerra: Amb l’emblema de l’enginyer Fernández España (un altre burgès del sistema, en realitat) acaben destapant l’intel·lectual arraconat Eloy Luís André, qui va fer la proposta raonable de construir una connexió entre Galícia, Castella i Portugal per les zones habitades.

El drama d’aquesta Espanya pàtria, d’aquesta mare que ofega, és que no passa res per haver tancat el 50% d’estacions de tren en 20 anys a Galícia. I l’exemple segur que es prodiguen a moltes altres zones. Les banderes no haurien de tapar-ho en cap cas. La podridura política, de les declaracions i contradeclaracions per amortiguar els cops (com si fossin efectius airbags), de ser el país que enveja l'espavilat capaç d'enganyar hisenda (i després convidar a vermut a tothom per fer-los còmplices), impedeix fer net i veure amb transparència com es dissipa la boira d'aquella corba i imagina una idíl·lica Espanya republicana, exemplar, crítica, descentralitzada i ecològica. Fa 90 anys que aquella postal va quedar truncada per una Guerra Civil de la que encara no ens hem desempallegat. (El forense eixalabrat argumenta amb sorpresa que fàcilment s'ha exhumat aquest cadàver que calia per a protegir la tesi del Poder quan costa tant exhumar-ne d'altres...) Divertida peça que encerta l'objectiu amb una ferida amable, de poca profunditat però àgil traç del floret.