Dansa d'agost

informació obra



Autor:
Brian Friel , Jordi Vallejo
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Mónica López, Marta Marco, Òscar Muñoz, Nora Navas, Carlota Olcina , Albert Triola, Ramon Vila, Sara Espígul
Escenografia:
Sebastià Brosa, Elisenda Pérez Tapias
Vestuari:
Annita Ribera
Il·luminació:
Guillem Gelabert
Producció:
La Perla 29
Companyia:
La Perla 29
Sinopsi:

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Finalista en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2016

Ferran Utzet, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2016

Guillem Gelabert, finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Dansa d'agost

09/03/2016

Preciós miratge de personatges; te'ls enduries tots a casa

per Jordi Bordes

Funciona a laperfecció el binomi Ferran Utzet- Brian  Friel (de qui celebrem encara el Traduccions- translations, de fa un parell d'anys també a la Biblioteca de Catalunya). Tot i que potser la proposta actual no generi la controvèrsia de la proposta anterior (en unes contradiccions que rebotaven en la realitat política i social catalana, sorprenentment), la posada en escena actual és igualment de preciosa amb una construcció dels personatges de matís (de les cinc germanes, una a una, per treure's el barret, i també excel·lent de la resta del repartiment). 

Sovint relacionem la dramatúrgia irlandesa amb la seva oralitat: la capacitat que un personatge expliqui una història que atrapa els companys d'escena i tot el públic. No és el cas d'aquesta deliciosa Dansa d'agost. Utzet ha exprimit les mirades i els silencis de la primera part per fer un desplegament de les fragilitats petites i insalvables de les cinc germanes. La segona part, que es presenta ràpida com un tret, se centra més en el desenvolupament melodramàtic, en el desenllaç que, avui, sona menys interessant, tot i que manté una calidesa notable. Els actors són tot entrega i el públic els disfruta. Tot i que aparentment, pugui haver enys empatia amb els personatges masculins, al final, te'ls enduries tots a casa i els convidaries a fer realitat els seus somnis, a trencar els límits estèrils de la moral, d'una religió castrant, mal entesa. A aprendre'n tots plegats dels límits que un s'autoimposa per por al què diran els veïns d'una petita i asfixiant comunitat de veïns.

Trivial