Memorial Luis Polanco
Bicentenari Wagner
Per primera vegada en un escenari espanyol podrà veure’s la primera òpera estrenada per Richard Wagner: Das Liebesverbot (La prohibició d’estimar). Com a homenatge al bicentenari del naixement del compositor, al Festival Castell de Peralada acollirà una versió reduïda d’aquesta obra desconeguda d’un jove Wagner, un espectacle íntim que rememora els començaments d’un dels més grans genis de la història de la música. L’òpera, en dos actes, inspirada en la comèdia Mesura per Mesura de William Shakespeare, es va estrenar amb el nom de Die Novize von Palermo (La novícia de Palerm, de ), sent ràpidament oblidada fins i tot pel propi compositor, que va renegar d’ella en més d’una ocasió. Es tracta de la segona obra per al teatre ideada per Wagner després de Die Feen (Les Fades), òpera que mai va estrenar. Una aportació a l’Any Wagner internacional que comptarà amb la direcció musical de Fausto Nardi i escènica de Georgios Kapoglou. Es tracta del Memorial Luis Polanco 2013.
Unanimitat a Peralada. L’estrena a Espanya de Das liebesverbot ( La prohibició d’estimar ), polèmic debut operístic d’un jove Wagner, es va saldar amb una gran acollida. El públic va aclamar el muntatge dirigit escènicament per Georgios Kapoglou i musicalment per Fausto Nardi, al capdavant de l’excel·lent Ensemble Orquestra de Cadaqués. Un ben elegit repartiment de cantants i l’aportació del Cor de Cambra del Palau van contribuir a l’èxit d’una proposta reduïda a l’essència de l’obra.
Fresca, dinàmica, divertida i estimulant, la versió que d’aquesta òpera còmica n’han fet els seus actuals responsables respira teatralitat per tots els porus, amb treballades coreografies de grups i un vestuari amb predomini del negre. Inspirada en Mesura per mesura de Shakespeare, la peça beu del belcantisme italià i l’òpera bufa napolitana. Poc a veure amb el Wagner que després compondria el seu catàleg d’obres mestres.
Aquesta comèdia d’embolics traspua esperit revolucionari i defensa l’amor lliure i l’emancipació femenina. El joc entre repressors i reprimits està exposat en potents imatges, que inclouen botxins, policies amb porres i atrevides escenes plenes de sensualitat i violència, simbolitzades sobretot en el Carnaval, que expressa els desitjos de llibertat del poble. L’adaptació a l’espai creat al centre de l’església, amb el terra d’encenalls de suro i unes cadires i taules com a únic atrezzo, crea les condicions visuals perfectes per a la funció.
El cambrístic format musical, amb saxo i guitarra elèctrica inclosos, no renuncia al volum i els intèrprets amb veus petites troben en l’espai el marc ideal per exhibir les seves virtuts. A més, els diàlegs en català ajuden l’espectador a seguir la trama, David Alegret (Luzio) domina l’escena amb el seu bell color de veu. Júlia Farrés-Llongueras (Isabella) és un prodigi d’expressivitat, igual que Vicenç-Esteve Madrid (Claudio) i Enric Martínez-Castignani (Brighella). Va brillar el poder vocal d’Àlex Sanmartí (Claudio), així com Rocío Martínez (sensual Dorella) i Mercedes Gancedo (Mariana).