Un fragment d’un racó d’una habitació inacabada, enmig d’enlloc. Allí ens endinsem en un laberint emocional en el qual memòria, realitat i ficció estan en lluita constant. Els personatges també hi són, en construcció. Què fer quan creus viure en un present que no et pertany? Els humans transformem els records i construïm una realitat pròpia, alternativa. Això és el que fem contínuament. Transformar la memòria també altera la identitat. Quin marge d’error hi ha entre la realitat i el record? L’espectacle aprofundeix en la recerca d’un llenguatge multidisciplinari on es creuen dramatúrgia, dansa, live cinema i videomapping per donar forma a aquest trencaclosques escènic. Els dos protagonistes de Distòpìa es trobaran a llocs i moments diferents, interactuant amb els elements visuals que els embolcallen a l’escenari descobrint de mica en mica els límits de la seva pròpia realitat.
Encara no hi ha crítiques publicades