De la col·laboració entre el coreògraf
Antonio Ruz i el músic Pablo Martín Caminero
neix un treball captivador que
adapta les suites per a violoncel núm. 1
i 2 de Bach al contrabaix. Amb la dansa
de la ballarina Melania Olcina, l’obra
proposa un espai interior i íntim que els intèrprets comparteixen des d’un estat
de no pensament i de buit, una solitud
acompanyada, un desert-oceà; un llenç
en blanc on la música, el moviment i la
llum (o la seva absència) evoquen fragilitat,
profunditat i desequilibri. El retorn
a la senzillesa.
Encara no hi ha crítiques publicades