El abrazo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
María Galiana, Jimmy Roca, Juan Meseguer
Direcció:
Magüi Mira
Sinopsi:

Una dona, Rosa, i un home, Juan, tots dos d'avançada edat i antics amants, es retroben i abracen després de gairebé una vida, en la qual el desig del fill que mai van tenir, continua viu. Aquest mateix dia, un home apareix feliç a la porta de Rosa. És real o un somni impossible?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El abrazo

14/11/2021

Alguna cosa més?

per Jordi Bordes

El punt d'arrencada d'El abrazo és bo: Dos examants de la joventut es troben immersos en les compres de Nadal: Són avis i no s'han vist durant quasi mig segle. De la seva trobada (que repetiran) n'emergirà el fill que van pensar en tenir. I que, en certa manera, viu als llimbs com un personatge de Sis personatges en cerca d'autor de Pirandello (Joan Yago en va fer una versió amb els invisibles szensesostre a Sis personatges; Miguel del Arco i Aitor Tejada en van fer una versió a La función por hacer, el 2010) .

En aquest espai ambigu es podia rescatar una peça esclatants, sobretot en tenir la intuició que la persona que interpreti el fill sigui negre i els pares blancs. És una boutade còmica, però hagués pogut tenir tota una deriva interessant. La peça, però, perd la volada, de seguida. Perquè qui domina és la fama de Maria Galiana (encantadora actriu, però que malmet la seva carrera quan no fuig de la seva fama). Sí, l'actriu hi és i fa una peça d'un món quotidià, que podria fregar al brillant teatre de l'absurd, però que es queda en un retrat que no sap cap a on va. Desorienta i queda en fum. Abraça l'aire bona part de l'espectacle.

Atresbandes va triomfar en el seu espectacle en què situaven una tercera persona (encaputxada) en una relacio de parella: Solfatara. Era un amant, una ombra, un terrorista que dinamitava la relació. Aquest fill que hauria pogut ser pot plantejar una situació similar, molt suggerent i fructífera. Més quan s'explica des de darrere d'una paret cortina elàstica, Com si fos un fantasma que demana entrar a casa seva. Però tot pivota sobre l'actriu (més que no pas el seu personatge) i acaba a la deriva. Malaguanyat, Leonard Cohen...