El Baró dels Arbres

Teatre | Familiar | Musical

informació obra


Companyia:
Cia Taaroa Teatre i Bufa Sons
Estrena:
Adaptació:
Núria Vizcarro Boix
Direcció:
Joan Arqué
Interpretació musical:
Bufa i Sons, (Xavi Lozano, Guillem Aguilar, Marc Vila)
Intèrprets:
Irineu Tranis, Irineu Tranis
Escenografia:
Roger Orra, Titeller de Zipit Company
Vestuari:
Rosa Luho i Núria Fabregàs
Il·luminació:
Aleix Ramisa
Sinopsi:

A partir de la novel·la El baró de Rampant d’Italo Calvino, les companyies Taaroa Teatre i Bufa & Sons s’han unit per adaptar aquest clàssic amb un contingut encara vigent, ja que ens esperona a creure que les coses no només poden ser d’una altra manera, sinó que som nosaltres qui les pot canviar..

En Cosimo, amb només 12 anys, s’enfila dalt d’un arbre amb la intenció de no baixar-ne mai més. Com un petit heroi, s’allunya d’un món que no li agrada per a poder canviar-lo. Rebel i inconformista, s’aparta de les normes dels adults per a poder millorar el que l’envolta. Des de l’arbre viurà grans aventures amb els nens Robatruites, el temut bandoler Gian Dei Brughi, el tinent poeta Agrippa Papillon, i s’enamorarà perdudament de la Viola.

Crítica: El Baró dels Arbres

24/11/2015

Fer-se un lloc des de la llibertat

per Teresa Ferré

El baró dels arbres és l’adaptació que Taaroa Teatre i Bufa&Sons han fet del clàssic d’Italo Calvino que narra la vida de Cosimo, el baró que grimpa i grimpa durant anys i anys, interpretat de manera excel·lent  per un versàtil Ireneu Tranis.  

Aquest espectacle ens ha meravellat  per diversos motius. En primer lloc, portar a escena una novel·la d’aquest calibre requereix d’una destresa en la dramatúrgia que convenci tant als que coneguin l’obra com al públic que no en sàpiga res. I Núria Vizcarro se’n surt.I sobretot, es tracta d’una barreja de llenguatges escènics sense complexos.

La comunió entre Taaroa Teatre i Bufa&Sons és fantàstica gràcies a l’acurada direcció de Joan Arqué. La funció enganxa i passa com un suspir, deixant una mica amb ganes de més aventures a tot el públic present.  Una petita joia que cal caçar al vol si passa per una cartellera propera. En definitiva, un muntatge que no entén de res més que no sigui la llibertat per expressar-se, com Cosimo.