El Baró dels Arbres

Teatre | Familiar | Musical

informació obra


Companyia:
Cia Taaroa Teatre i Bufa Sons
Estrena:
Adaptació:
Núria Vizcarro Boix
Direcció:
Joan Arqué
Interpretació musical:
Bufa i Sons, (Xavi Lozano, Guillem Aguilar, Marc Vila)
Intèrprets:
Irineu Tranis, Irineu Tranis
Escenografia:
Roger Orra, Titeller de Zipit Company
Vestuari:
Rosa Luho i Núria Fabregàs
Il·luminació:
Aleix Ramisa
Sinopsi:

A partir de la novel·la El baró de Rampant d’Italo Calvino, les companyies Taaroa Teatre i Bufa & Sons s’han unit per adaptar aquest clàssic amb un contingut encara vigent, ja que ens esperona a creure que les coses no només poden ser d’una altra manera, sinó que som nosaltres qui les pot canviar..

En Cosimo, amb només 12 anys, s’enfila dalt d’un arbre amb la intenció de no baixar-ne mai més. Com un petit heroi, s’allunya d’un món que no li agrada per a poder canviar-lo. Rebel i inconformista, s’aparta de les normes dels adults per a poder millorar el que l’envolta. Des de l’arbre viurà grans aventures amb els nens Robatruites, el temut bandoler Gian Dei Brughi, el tinent poeta Agrippa Papillon, i s’enamorarà perdudament de la Viola.

Crítica: El Baró dels Arbres

25/04/2014

Genial música per a una presentació massa allargassada i desafinada

per Jordi Bordes

És una llàstima perquè la matèria primera que té Taaroa Tatre i Bufa&sons és bonsíssima. Hi ha una qualitat musical molt envejable. Una comicitat i complicitat entre els intèrprets que, si és un pèl massa exagerada (gens realista) sí que aconsegueix generar nolt bona empatia amb l'espectador. Parteixen d'un conte imaginatiu, que dóna massa tombs, s'allarga ambv anades i vingudes i acaba impacientant. 

Què passaria si un nen, com a rebequeria per a escapar-se del plat de cargols que tenia a taula, es puja dalt d'un arbre i decideix no baixar-ne mai més. A partir de llavors, es converteix en una raresa als ulls dels altres. Trobarà nous amics: des dels que roben fruites als hores dels camperols, a la noia que abusa d'ella perquè la pugi d'un lloc a un altre, capriciosament. Però, ell, enamorat hi accedeix. Pel mig, un altre personatge (una mena de bandoler que deixarà de delinquir per poder-se dedicar a llegir els llibres que li passa el protagonista) però que acabarà morint a la forca. Així com sona. Una dramatúrgia amb punts emocionals forts que es trepitgen sense entusiasme. No dexen els instruments musicals, evocant sintonies i també ambientacions. Probablement, farien molt millor si se centressin en alguns dles capítos,de l'obra i construissin dos o tres títols a partir d'aquest muntatge.

És una llàstima que alguns moments exquisits (sobretot amb el reforç de la música) quedin plans, sense més objectiu que superar una escena més de la vida extraordinària del baró dels arbres. L'univers musical interessarà a un ampli espectre d'espectadors. Però la trama, ho malbartata, lamentablement.