“Cavaller
de fosca armadura condemnat a vagar eternament pels seus dominis cavalcant a
llom d’un cavall en flames...” El llegendari Comte Arnau ha
tornat als escenaris per donar-se a conèixer a un públic que, fins ara, potser
li havia quedat més llunyà: el familiar.
L’atractiu del personatge i el mite que l’envolta
és evident, per això són molts els qui l’han recollit en diversos formats i
suports, com ara a la televisió (TV3 va emetre’n la sèrie ‘Arnau’ l’any 1994,
reposada el 2001) i al teatre (destaquen la memorable adaptació que Herman
Bonnín va dur a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya el 2011 amb la
contribució especial del Cor de Cambra del Palau de la Música; l’espectacle en
hendecasíl·labs que Lluís Soler va estrenar al Festival Grec 2005 amb direcció
d’Antonio Calvo i, encara, el cicle estival de representacions que se celebra
des de fa vint anys al monestir de Sant Joan de les Abadesses).
Ara, el Teatre de l’Aurora s’ha llençat de
cap per difondre la figura d’Arnau als espectadors a partir de 5 anys. El
muntatge, dirigit per Joan Arqué i produït per la mateixa sala independent
igualadina, arriba amè als petits de la mà d’uns trobadors de llegendes que
recreen amb astúcia una versió de la història de les moltes que hi ha. Se
serveixen de la narració oral, el so i la música en directe amb un munt
d’instruments i materials naturals, diferents tipus i tècniques de titelles, el
gest, el clown, les màscares, les ombres... Aquestes múltiples disciplines
encaixen perfectament i, amb encertades dosis de collita pròpia que
descongestionen la trama, el relat avança a bon ritme i millor absorció.
És especialment admirable la interpretació i
la coreografia dels actors, que experimenten contínues metamorfosis de
personatge i arriben a manipular conjuntament el titella d’Arnau, sens dubte el
més sorprenent de tots. Construït tan sols pel cap i dos braços, es presenta solemne
als ulls d’una platea que se l’imagina altiu i dèspota, però alhora humà i
víctima de la seva maldat.
‘El Comte Arnau’ combina moments de distensió
i divertiment amb d’altres que requereixen la màxima atenció i assoleix moments
de gran intensitat, tant narrativa com visual i sonora. Amb ben poc, l’escenografia
transporta a la vida rural del Ripollès d’ara fa un miler d’anys i el seu
element mòbil dota el clímax d’una gran força escènica.
La confiança, la injustícia, el més enllà...
són algunes de les qüestions que planen sobre el mite i que cadascú desgranarà
segons la seva edat i voluntat d’endinsar-se en l’anàlisi.
Una proposta excel·lent per revisitar la
llegenda i apropar-la a les noves generacions. Els passis previs a l’estrena
–que tindrà lloc el proper 15 d’octubre a la Fira Mediterrània de Manresa– han
obtingut molt bona acollida i tot fa presagiar que serà una d’aquelles
produccions que, tot i el pas del temps, perduren a la memòria lligades a la
història i símbols culturals del país.
