El dia del Watusi

Teatre

informació obra


Direcció:
Iván Morales
Autoria:
Francisco Casavella
Sinopsi:

Iván Morales adapta la trepidant novel·la que va consagrar el Premi Nadal Francisco Casavella: una festa escènica amb música en directe sobre la Barcelona dels últims trenta anys del segle xx que fa entendre millor la ciutat d’avui.

Fernando Atienza, lladre de cotxes des dels catorze anys a les barraques de Montjuïc, noi dels encàrrecs de financers ambiciosos de la zona alta a la primera joventut, i rei dels trapis fins als trenta-pocs pels carrerons tocant la Plaça Reial, viatja del tardofranquisme a la transició i al somni olímpic del 92. Però cap dia no li ha deixat una empremta més forta que “el dia del Watusi”: el 15 d’agost de 1971, el dia que va veure un cadàver (o dos) per primera vegada. Aquell moment fundacional, a partir de llavors, l’acompanyarà cada segon de la seva vida.

La companyia va presentar una preqüela de l'espectacle dins del Festival Grec 2023, Los juegos feroces, els dies 14 i 15 de juliol. I el 15 d'octubre del 2023 es va tornar a presentar al Castell de Montjuïc.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El dia del Watusi

15/04/2024

L’odissea de la Barcelona quinqui

per Manuel Pérez i Muñoz

Qui el coneix sap fins a quin punt aquest projecte s’havia transformat en una obsessió per al director Iván Morales. Finalment, la novel·la riu del malaguanyat Francisco Casavella 'El dia del Watusi' arriba al Lliure com un esdeveniment teatral i literari. Mil pàgines de culte destil·lades en quatre hores de funció amb totes les entrades venudes ja. El públic s’ha bolcat per veure l’heroi Fernando Atienza fet carn per gràcia de l’actor Enric Auquer: el seu devessall de matisos, suor i encanteri demana premis.

Amb la influència del Pijoaparte de Marsé, Casavella va crear un altre mite arribista que surt de les barraques de Montjuïc per passar com una fletxa de desarrelament i venjança el tardofranquisme i els primers anys de la democràcia (...) Cal carrer, perifèria i bona oïda per ballar amb ritme tota la música del subtext, també per convertir tanta frase subordinada en història oral.

Tres llibres originals publicats entre 2002 i 2003, cada un compon una part de l’espectacle. El primer terç és el més ric dels dos formats. 'Los juegos feroces' va tenir un avenç el juliol passat i es nota més treballat. Èpica de barri, baralla d’antiherois, aires de spaghetti western postdramàtic amb una adusta escenografia que recorda al seminal '2666' del tàndem Bolaño/Rigola (...) Tota la parafernàlia no tindria sentit sense una companyia a l’altura del repte.

A part d’Auquer destaquen Guillem Balart, tot un roba escenes a cada salt de personatge; Raquel Ferri, pura metamorfosi entre xulos i jonquis; David Climent, amb la seva arquitectura corporal, i Xavi Sáez, que amb el seu viscós Ballesta tanca una temporada de personatges memorables. Si a Vicenta Ndongo li falten moments de lluïment, a Bruna Cusí li falla la metxa com a macarra bergant. En tot cas, la partitura (especialment la tècnica) sonarà millor quan el rodatge dels dies conjuri els nervis de l’estrena i així el Watusi escènic, com a la novel·la, caminarà com si ballés. Esperem que tot acabi en reposició, que ningú es quedi sense la seva entrada per assistir a la gran festa.

LLEGIR LA CRÍTICA SENCERA A 'EL PERIÓDICO'