Schimmelpfenning situa la història a la cuina d’un restaurant xinès-vietnamita de menjar ràpid, on s’hi desenvolupen situacions en què els personatges femenins són representats per homes, els masculins per dones, els personatges joves per adults i els personatges adults per joves. Es tracta d’una comèdia àcida que revela un drama social amb un ritme embogit i ens mostra amb ironia la part fosca del món globalitzat. La crítica especialitzada ha definit El Drac d’Or com un text poètic, brutal, explosiu, enigmàtic i commovedor.
Amb una estètica que es basa en els sons i les composicions escèniques que es van configurant a través de cinc intèrpretes que canvien continuament de papers, sempre a partir dels cinc treballadors d'un restaurant xinés ens fa viure la situació dels inmigrants en un restaurant xinés i el seu entorn. Es un espectacle ágil i brillant que trenca amb les formes i juga amb les figures i els sons de les paraules. però la seva "modernitat" no és buida. Veiem clarament com viuen aquests grups , veiem l'explotació però sempre hi ha l'humor i el dinamisme, el distanciament que ens fa evident la situaciò. És un espectacle modern, trencador i gens gratuït.