Aquest projecte de creació artística d’autoria col·lectiva vol generar nou folklore: danses socials amb les quals poder identificar-se. A Manresa aquesta proposta participativa de creació d’una dansa identitària es farà amb alumnes de l’INS Lluís de Peguera. L’objectiu és transformar participants i territori, acostant-se a la tradició des de la creació contemporània i abordant la crisi identitària actual.
Uns joves de 15 anys es comprometen a transmetre, durant els propers 25 anys, una dansa que han fet, en poc més de dos mesos. Aquesta és l'aventura que han convocat Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol amb alumnes de primer de batxillerat de Lluís d ePeguera, de Menresa. el repte era fer una coreografia que definís la seva Manresa del segle XXI. I reflesionar sobre la cultura popular, la tradició, el folklore i la necessitat de la ciutadania per renovar la flama de la creació identitària. La dansa que arrenca amb un cor que batega ("Manresa és el cor de Catalunya", s'expliquen) aspira a convertir-se en patrimoni el proper quart de segle.
Per ara, el moviment no té música (en tot cas hi ha la percussió dels peus i els crits puntuals en alguns dels seus passatges); no descarten que pugui evolucionar amb noves aportacions. Amb un entusiasme encomanadís, la quinzena de joves del tallers es van erigir en el col·lectiu que ha creat aquesta peça, pensant en moviments senzills i "amb flow", que pugui fer la majoria de les persones. Entenen, doncs, que la cultura popular no pot excloure ningú. Ni Dutor de Palol van intervenir en la presentació al pati del Kursaal. Els hi van deixar que el desenvolupessin ells mateixos. I amb la frescor d’autoentrevistar-se i de mostrar com és cada pas, segons la proposta de cada alumna participant, acabava sent-ne una realitat transmesa a una altra quionzena de persones. Divendres van acordar amb Fira Mediterrània que es buscarà la manera de transmetre la peça, sigui en la mateixa Fira o en una acció dins de la festa major.
Dutor i De Palol desenvoluparan altres projectes amb col·lectois (siguin escoles o altrs grups) en altres ciutats, convidant a renovar la tradició, amb les mirades contemporànies de la cultura popular. Un repte comunitari per aprendre i prendre valor de l’arrel. I de fer-los partícips als que no són artistes ni professionals. El ball permet integrar diferents realitats i cpnfluir en un moviment que agermana.
