El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

informació obra



Escenografia:
Josep Iglesias
Autoria:
Jeroni Rubió Rodon, Sachli Gholamalizad
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Clara Segura, Lluís Soler, Sergi Torrecilla, David Vert, Ramon Vila, Ernest Villegas
Músics:
Yannis Papaioannou
Vestuari:
Daphna Muntz
Il·luminació:
Quico Guitérrez
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Carles Algué
Producció:
No Sonores
Sinopsi:

Entre el Tigris i l’Eufrates, en aquell punt on va aparèixer la civilització occidental i que és, a la vegada, la porta d’orient, va néixer una de les històries més antigues del món, l’epopeia sumèria que recrea les vivències, cap al 2700 abans de Crist, de Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk. Entre les tauletes de fang que van aparèixer a les restes de l’antiga Nínive i altres zones de l'Orient Pròxim hi havia fragments d’una obra, El poema de Guilgamesh, que conté algunes de les històries més populars del món occidental, entre les quals el cèlebre episodi del diluvi universal. És la història d'un home que va voler desafiar la mort i va somiar amb la immortalitat. Però aquesta història d’amistat i de descens als inferns que ha passat per tantes mans, que té tantes versions i que ha estat explicada per tantes boques i en tantes llengües diferents no té una única versió veritable, sinó moltes. D’aquí que, avui, es pugui narrar la història amb una certa llibertat, com fa Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29, en un muntatge de gran format que promet transportar l’escenari del Teatre Grec als primers moments de la nostra civilització.

Un terra de sorra, una il·luminació lateral, la posta de sol, dansa i moviment, unes guitarres que ens recorden que, de fet, som a la riba del mar Mediterrani... Són elements que La  Perla 29 ha fet servir sovint en els seus muntatges i que, en aquesta ocasió, també formaran part de la funció, durant la qual es potenciarà l’aspecte tel·lúric que ja té de per si l’escenari de Montjuïc. Diran el text, una recitació sòbria i tranquil·la ideal per ser escoltada sota un cel estelat, un repartiment excepcional d’actors i actrius disposats a oferir-nos una altra versió de la història, tan tranquil·la com plena de misteri.


Crítica: El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

03/07/2018

Sorra, vers i intenció actoral

per Jordi Bordes

Oriol Broggi ha tornat a construir un preciós paisatge a partir d'aquesta llegenda del bressol de la civilització. A la sorra, la canya i les túniques des d'on dir el vers, s'hi ha afegit un interessant moviment, a càrrec de Marina Mascarell. la profunditat dels actors de Peter Brook fa que cada gest sigui de gran intensitat. Ara, La Perla29 suma al gust metateatral (codis amb els que es fa picades d'ullet a l'espectador i que aporta seva espontaneïtat i frescor) un moviment actoral interessant, per moments envolvent. 

 Oriol Broggi, com ja va fer amb La mort d’Ivan Ilitx o amb Bodas de sangre, disposa que els actors comparteixin personatge, d’una manera tan orgànica com natural. Aquest joc multiplica els tons de veu d’un mateix vers que, en els moments més lírics, van reproduint com un mantra (Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert i Ernest Villegas). Hi ha molt orientalisme (de nou) en aquesta posada en escena de La Perla29. Com Peter Brook, els actors se serveixen dels elements mínims (canyes, i la música en directe de Yannis Papaidannou). Són petites aportacions que permeten donar uns certs atractius a un text reiteratiu, vers que troba l’amic en el rival o la civilització en el sexe més primari.

Si la inauguració del Grec és la festa d’estiu de la cultura, Broggi també ha volgut que ho fos per a La Perla29. Perquè ha convidat molts col·laboradors per completar alguns secundaris o el treball del cor. Fins i tot, hi actua personal de l’oficina, per compartir el compromís i el gaudi d’aquesta representació. Per això, aquests dies no s’han programat sessions de Bodas de sangre a la Biblioteca de Catalunya. Així, actrius com Clara Segura o el mateix cavall poden cavalcar sobre el sorral del Grec. Tot és fluid, el capvespre, porta a la nit; la inauguració del Grec, en un mes ple d’activitats escèniques escampades per tota la ciutat (tot i el protagonisme evident de Montjuïc). L’orientalisme quasi contemplatiu d’emular la natura celebrar-la incita a entendre que el canvi de butaques (formal i metafòric) és incessant. L’home ha de saber canalitzar-ho i viure-ho amb un gaudi íntim. Només si les persones, les actituds i les situacions polítiques canvien, poden millorar. Broggi, pausadament, traça un camí al sorral de Montjuïc.