Els Pastorets de la Martina

Teatre | Familiar

informació obra


Intèrprets:
Dídac Flores, Isidre Montserrat
Dramatúrgia:
Roc Esquius
Direcció:
Roc Esquius
Direcció Musical:
Diana Roig
Escenografia:
Roger Orra
Il·luminació:
Roger Orra
Vestuari:
Roger Orra
Sinopsi:

Satanàs, el dimoni, torna a fer de les seves i travessa un portal màgic per anar més de 2000 anys enrere i provar d'acabar d'una vegada per totes amb el Nadal. Però aquest portal és a l'habitació de la Martina què acaba viatjant al passat i amb l'ajuda d'un nou amic pastor, plantara cara als plans del dimoni i lluitaran per salvar el Nadal. Ho aconseguiran?

Crítica: Els Pastorets de la Martina

31/12/2016

Els tiets joves estan de broma la nit de Nadal

per Jordi Bordes

De Pastorets n'hi ha de moltes textures. Des del clàssic dels Folch i Torres (que bé recorden, enguany, el centenari una colla de grups amatreurs) com els que en fan mofa contestatària (Pastorets superestel o o Jisàs de Netzerit, per citar dos exemples.) També hi ha els que han volgut repescar la puresa del naixement i traslladar-lo als nostres dies, amb la cruesa de l'avantguarda com el Santa nit de Cristina Genebat i Julio Manrique. La companyia dse teatre per a joves Dara proposa un nou perfil al gènere: construir uns Pastorets que beu molt de la traició bíblica i, per tant també de la litúrgia del Folch i Camarasa però amb l'aire desenfadat del tiet jovenet que explica la peça abans de la missa del gall.  

Serà casualitat, o no, però el gos de la Martina (i del pastor bon jan) es diu Rovelló, com aquell de la novel·la de Josep  Vallverdú. En una celebració familiar, no es mira tant si el nebot canta bé o diu amb entonació ell poema, si no que se'l felicita per la seva tendra ingenuïtat. D'aquest pal beu aquesta peça feta amb una blancor gens ambiciosa, tot i comptar amb un espai escènic prou meritori i amb el joc divertit de les cançons. Els set pecats capitals es fonen sempre si es mouen amb furició les ales dels àngels. I els més blancs de tots, són la canalla que hi creu i hi confia. 

Dara, que fins ara s'ha prodigat en espescrtalces futuristes com iMe sobre el col·lapse de la informació social digital o l'univers de no retorn a Mars Joan s'endinsa, confiat, en el món de la canalla amb l'impuls del Tantarantana. Fan una peça de cosins grans que volen distreure la quitxalla mentre es prepara el Cagatió. Distreu, acompanya i entendreix.