Els tres porquets es caguen de por

Familiar | Musical

informació obra



Text:
Xavi Múrcia
Direcció:
Mirna Vilasís, Juanjo Marín
Intèrprets:
Mirna Vilasís (veu, acordió i percussió), Xavi Múrcia (veu i guitarres)
Escenografia:
Raül Vilasís, Berta Vidal
Vestuari:
Raül Vilasís, Berta Vidal
Il·luminació:
Rafel Roca
So:
Kei Macias
Producció:
Discos a mà, Brubaker cultura
Companyia:
Companyia Nyiguit
Sinopsi:

Vet aquí una nova aventura dels tres porquets! Tot comença quan han aconseguit desfer-se del llop. O això és el que es pensen… Perquè el llop no vol renunciar tan fàcilment a fer un bon tiberi i torna a estar a l’aguait. Aquesta vegada, a més, els tres porquets tindran una dificultat afegida: hauran d’aprendre a superar les seves pors.

Crítica: Els tres porquets es caguen de por

29/11/2015

La cançó dóna l'empenta

per Jordi Bordes

Xavi Múrcia i Mirna Vilasís són una parella artística estable des de fa més de 25 anys. Per primer cop, parteixen del clàssic d'"Els tres porquets" per al seu espectacle. En realitat, el conte es ventila en els cinc primers minuts perquè, el que ells volen imaginar és que va passar després que el llop sortís escaldat i amb la cua entre cames. Com el musical Into te woods, la segona part és la que té el suc. Perquè és quan narren les pors subjectives als gossos, a estar sol i a la nit davant de la por real de l'amenaça del llop. Ho fan amb la seva habitual naturalitat i acompanyats per unes cançons que són les que donen el ritme i la força al muntatge. Ben cert és que Mirna pregunta contínuament al públic i que la canalla no hi perd passada però el que posa en connexió és la música de Xavi, amb una simple guitarra i puntualment amb un tamborí i un flabiol.

L'espectacle té un eficient  espai escenogràfic i uns tendres titelles (els tres porquets i el Pinxo, el gos), una il·luminació que, des de la seva simplicitat, dóna prou bon desplegament de recursos. A l'estrena, es nota encara falta de ritme en els canvis i trobar la manera més àgil per arribar als clímax que esperen arribar els de Samfaina de colors. La idea que treballen és bona i només cal que tensin aquestes  baixades de tensions, que no arriben a ser alarmants, tampoc. Segurament, si l'obra incorporés més música i els titelles no calgués dir a cada porquet cada intenció la peça rodaria molt més ràpida. El rodatge segur que els fa incorporar més partitura i escurçar les reiteracions (que no sembla que molesti pas als menuts, tampoc). És molt bona la idea de buscar la identificació del nen en les pors subjectives i, posteriorment, esvair-les com qui bufa els núvols i saber afrontar, amb equip, la por objectiva del llop. Sense ser doctrinaris, aporten una solució alliberadora a la canalla.

Trivial