En el estanque dorado

informació obra



Intèrprets:
Lola Herrera, Ernesto Alterio, Luz Valdenebro, Camilo Rodríguez, Adrián Lamana
Producció:
Pentación Espectáculos, Teatre Romea
Escenografia:
Gabriel Carrascal
Vestuari:
Rodrigo Claro
Il·luminació:
José Manuel Guerra
Composició musical:
David San José
Autor:
Jordi Galceran
Direcció:
Xavier Ricart
Sinopsi:

L’edat. La por. L’amor. La soledat. La rialla. La lluita per la vida dins d’una família. Una illa d’esperança front al perill d’extinció: de la natura, de la família, de la parella, de la vida.

Una valuosa reflexió sobre com de difícil n’és aconseguir relacions positives. A qualsevol edat. En qualsevol moment. El gaudi és possible a pesar de l’implacable assetjament del temps.


Crítica: En el estanque dorado

05/12/2014

Balança desequilibrada

per Jordi Bordes

Per posar en escena "En el estanque dorado" cal saber tenir ben tensada la part de l'emoció i no perdre passada en l'humor negre, intel·ligent. En aquest treball, efectivament, recullen totes les rèpliques de Norman (Héctor Alterio) que fa sorna de la mort, que la sent tant present. Això entre diverteix i disgusta una exquisida  Ethel (Lola Herrera). És una dona que no sembla empipar-se per a res, però també que sigui incapaç de frenar allò que pensa que no està bé: Sura com un ànec a l'estany però no es mulla mai el bec. El tendre amor entre la parella adulta respira fidel en un posat escènic de tall clàssic. Però l'agulla del tocadisc sona incoherent quan topen filla i pare. I és que, sembla que en aquesta versió no vulguin rebaixar cap quadre del conflicte però sí que decideixen eliminar les escenes de transició. Així, es fa difícil entendre el per què d'aquesta actitud hostil entre ells dos. Les interpretacions sonen exagerades, i malmeten el treball tant net i fluïd que és tot el treball irònic. Cal reconèixer que, tot i que els papers secundaris, guarden un espai molt discret al cartell i a l'escena, poden bastir-los amb algun instant de lluïment.


Trivial