Enric Casasses és sens dubte un dels poetes actuals més interessants, innovadors i digne de ser conegut i seguit. Amb una llarga, prolífica obra editada. Nascut el 1951, és un autor renovadament contemporani. Toca temes poc habituals i temes del dia a dia, juga amb les paraules, les mètriques i els sons, es sent atret per literatures heterogènies des del surrealisme a la poesia medieval, renaixentista o barroca. Bon recitador es capaç d´entrar en la poesia d´Ausias March i Verdaguer, i reivindicar la poc coneguda obra poètica de Victor Català. Juganer de mena, curiós, inquiet, busca noves formes poètic-sonores contínuament. En la seva vesant escènica, el seu físic prim, d´estatura mitja, ulls vius i melena blanca al vent o recollida en una cua, veu potent, radiofònica i natural, es fa veure i escoltar. Informal, un xic desmanyotadament vestit, irònic i seriós a l´hora desgrana els seus versos i d´altres autors fent-los seus i amb la cadència precisa amb la melodia de cantautor. Paraules dites, paraules mites, paraules…petites dites i rarament monòlegs llargs, sonen a l´escena per ser escoltades i pensades, sense oblidar aquest toc d´humor que sempre hi sobrevola.
En aquest ocasió, a les Nits del CaixaFòrum, l´acompanyaven els creatius músics Don Simón i Telefunken amb els seus instruments formals i informals, trucats i de joguina. Disfressats de forma molt particular, amb vestits de paper de plata sense pantaló, com si anessin en minifaldilla i capellets de clown al cap també de plata. Absolutament naïf i clownesc. Atmosferes sonores i els que ells defineixen com música tradicional espacial però del món interior, acompanyen cada poema de Casasses segons la pròpia experimentació dels músics per cada tema.
Res a dir. Sols que, tenint en compte la sessió al CaixaFòrum (21 de juliol), caldria equilibrar molt be el so, ja que segons quins sons electrònics emergien, resultava difícil seguir el recitat de les poesies de Casasses. Val a dir que a la mitat del recital aquest aspecte es va anar afinant, però que caldria cuidar d´inici.
L´espectacle comptava amb la col.laboració de Pep Olona, fundador d´Arrebato Libros i un dels creadors del projecte Universal Poesia.
Gran poeta escrit, llegit i escènic
Enric Casasses i Figueras (Barcelona, 1951), es poeta, recitador, traductor, dibuixant i dramaturg. Fill de dos eminents científics, Enric Casassas i Simó (1920-2000), també poeta, i Pepita Figueras i Cros (La Escala, 1922), ambdós destacats químics. Es també net de dos eminents pedagogs, Enric Casassas i Cantó (1894-1977) i Carme Simó i Saco (1894-1982), pioners de l´Escola Viva.
Ha portat una vida nòmada de Tenerife, a Montpellier, a Nottingham, Llucmaçanes-Menorca, Berlín i des del 1997 de retorn a Barcelona, amb una infància sempre fascinada per la zona de l´Alt Empordà i el Montgrí.
Autor prolífic, transgressor i genuí, té una poesia de gran sonoritat jugant amb els fonemes. Son molts els seus libres de poesia publicats i també d´assaig. Ha estat repetidament premiat i el 2012 va obtenir el Premi Nacional de Literatura de Catalunya. El 2019, va aconseguir el Premi Lletra d´Or, al millor llibre publicat per El nus i la flor, llibre que combinava poemes, dibuixos i música.
Ha col.laborat amb músics com Pascal Comelade (La manera més salvatge i N´ix) i ha compartit recitals amb diferents cantants I actrius-actors.
Uns músics molt peculiars
Don Simón i Telefunken es van formar a finals del segle passat. En tot aquest temps han anat canviant de formació fins arribar als quatre components actuals…David Fernández Cárdenas (guitarra elèctrica, de joguina i percussions), Iván Martínez Fierro (pianets, acordió, guitarra, ukelele i veu), Germán Rull Tejero (guitarra espanyola, pianos, joguines, veu i percussions) i Joseph Mª Bové López (Baix, pianos, flauta i Caixa de ritmes). Afirmen ser part de la big band que va amenitzar el Big Bang. La seva discogràfica, responsable del seu únic disc fins a la data d ´avui, la defineix com a música d´avantguarderia.
Text: ferranbaile@gmail.com
