Erritu

Dansa

informació obra


Companyia:
Kukai Dantza
Coreografia:
Sharon Fridman
Sinopsi:

Erritu és un viatge vital que travessa els estats de la vida mitjançant els rituals de pas: des del naixement al caos, passant pel desert de la soledat, fins arribar a l’amor i, finalment, la mort. A Erritu es fonen dues maneres d’entendre la dansa, la del prestigiós coreògraf israelià Sharon Fridman, amb un moviment basat en el contacte, i la de Kukai, de moviments purs i vitals. L’espectacle, concebut per a espais no convencionals, ens permetrà gaudir de la Seu com mai havíem fet fins ara. Un altre dels al·licients d’aquest muntatge és la participació de setze veus femenines de l’Orfeó Manresà, que interpretaran diverses melodies escrites pel contratenor  David Azurza.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Erritu

05/10/2018

Inauguració mística

per Núria Cañamares

L’espectacle inaugural de la 21a edició de la Fira Mediterrània és d’aquells de: “Jo hi vaig ser”. Els qui aquesta nit érem a la nau central de La Seu de Manresa hem viatjat a través de la dansa, la música, la respiració i la llum per comunitats i cultures que estimen les seves arrels i les cuiden i traspassen amb la responsabilitat de qui se sap baula. Un viatge íntim i compartit per aquesta cadena de transmissió i, alhora, les diferents etapes de la vida. Perquè ella, també, és part d’un camí molt més llarg. Un camí que tracem entre tots, deixant petjada.

La companyia basca Kukai Dantza s’ha endinsat en l’univers dels rituals –eix temàtic de la fira– fusionant els seus tradicionals salts enèrgics i precisos amb la dansa contemporània de contacte aparentment més lliure del coreògraf israelià Sharon Fridman. I la unió dels dos llenguatges ha estat una delícia.

Imitar i repetir, repetir, repetir, fins aprendre. I només aleshores, canviar. L’evolució és intrínseca a tot el que perdura en el temps. Com en poden restar immunes, els rituals? Com tampoc poden evitar les influències externes, obrint-se a tots aquells qui s’hi apropen. La cultura popular la fa el poble; el d’ahir, el d’avui i el de demà. I no obstant això, un fil invisible ens uneix a tots. Altre cop, la cadena.

‘Erritu’ (ritual en basc) ens ha fet vibrar, ens ha aportat calma, ens ha traslladat a llocs remots i ens ha embolcallat a quatre bandes amb les veus del contratenor David Azurza i el cor femení de cantaires de l’Orfeó Manresà, asseguts entre les primeres files del públic. La sonoritat i la majestuosa escenografia que ha aportat la basílica gòtica ha completat l’impacte de la proposta. Una experiència que, sense exagerar, podem titllar de mística amb escenes que per sempre més ens quedaran gravades en la memòria com els portés suaument controlats, la coreografia grupal o el moviment fins a l’extenuació.

Que Kukai són de porus obert, ens ho han demostrat una vegada i una altra. Ballant des de l’urbà hip-hop (‘Topa’ amb Brodas Bros) al més avantguardista (‘Oskara’ amb segell de Marcos Morau de La Veronal). Tota una declaració. La tradició no està renyida amb la contemporaneïtat.