España ingobernable

informació obra



Direcció:
Alberto San Juan Guijarro, Fernando Egozcue
Intèrprets:
Alberto San Juan Guijarro, Fernando Egozcue
Il·luminació:
Raúl Baena
Composició musical:
Fernando Egozcue
Dramatúrgia:
Alberto San Juan Guijarro, José Ramón Fernández
Producció:
Producciones Lastra SL
Autor:
Max Aub
Sinopsi:

Sempre hi ha hagut una Espanya ingovernable. Fins i tot quan no hi havia Espanya. Sempre hi ha hagut un impuls, una potència, algun gest col·lectiu en contra del mal govern. És llarga la tradició democràtica espanyola, la lluita pel govern de tots.

España ingobernable és un relat dels principals cicles de combats ciutadans contra el poder durant el segle XX, a través d'un grapat de cançons i textos diversos.
Esgarrifosos versos de Lorca, Cernuda, Miguel Hernández, Ángel González, Gloria Fuertes, Jorge Reichmann, Albert Pla. Davant d'aquestes paraules de dignitat, les ofenses proferides per Franco, el general Mola, el general Queipo de Llano, i la tebior mostrada per personatges de les últimes dècades com Juan Luis Cebrián i Felipe González davant l'exercici d'una democràcia directa, autèntica i en profunditat. La dignitat humiliada que acaba convertint-se en humiliació. Una selecció de textos i cançons indignats i indignants que repassen la història d'Espanya des de la Segona República fins al dia d'avui. Això són, en essència, els 75 minuts d'España ingobernable, un recital auster i emotiu creat i posat en escena -amb veu i guitarra- per Alberto San Juan i Fernando Egozcue. (Rafa Ruiz, El asombrario & Co).


Crítica: España ingobernable

21/10/2017

Unes paraules per a tu, Alberto

per Teresa Bruna

Començaré aquesta recomanació o crítica o com li volgueu dir, dirigint-me directament a l'Alberto San Juan.

Et vull agrair que estiguis amb nosaltres, a Barcelona, al Romea, arriscant-te amb dues obres que, com tu mateix dius "porten les paraules España i Español als títols." A nosaltres, Alberto, això no ens preocupa si ets tu qui ho signes. Et coneixem i t'estimem, no són quatre dies. Però els periodistes anem a rodes de premsa o a cobrir activitats de caire social i cada dia ens agraeixen haver-hi anat malgrat els moments que estem passant. I aquests dies, els teatres no estan plens. Por? Cansament? Ganes de parlar en comptes d'escoltar? Una mica de tot. Tu sí que ets valent! Has vingut amb dues obres i acompanyat del guitarrista Fernando Egozcue, l'argentí d'origen espanyol que ha fet el viatge de tornada de l'avi. I ens has parlat amb paraules teves, contundents, amigues, i ens has parlat amb poemes de Lorca, Miquel Hernández, Gloria Fuertes, Cernuda... Moltes gràcies, va ser un bàlsam, de debò.


I ara anem a l'espectacle. L'Alberto ha construït un relat sobre España que destaca moments històrics crucials des de la proclamació de la República, sobretot de la segona, fins l'actualitat, passant per la transició, els 80 -quan es van aconseguir importants llibertats-, la recaiguda, els indignats... Ho fa en un format semblant a un concert intimista durant el qual ens parla, ens recita, ens explica, ens canta... acompanyat pel gran Fernando Egozcue. I no parla només dels bons. Recorda frases -o ordres dictatorials- de Queipo de Llano, del mateix Franco... Me'n vaig apuntar una del General Mola, que deia que mataría incluso a mi  padre si lo viera en las filas de los contrarios a nosotros, més o menys.

Tot i que l'espectacle està ordenat i té una dramatúrgia, al Romea va dir coses que no diu a altres llocs, perquè és viu i adaptable a les situacions del moment. Tant que, quan comença a l'any 1931, ens preguntem: però de quina època està parlant? Si això passa ara mateix!

Per a mi, per a tots, amb els sentiments que ens exploten el cos aquests dies, va ser un bàlsam ser al teatre a veure aquesta España Ingobernable, explicada en castellà per dos cracks que no són d'aquí i que ens donen la ma i molt bona sintonia. Els vam acomiadar tots dempeus, aplaudint.

NOTA IMPORTANT:  Alberto San Juan parla tota l'estona amb el públic. I canta. I ens demana que l'acompanyem, sense demanar-ho. Clama que hi hagi interacció i penso que això faria pujar molt les emocions o el relax de la vetllada. I com que és urgentíssim, perquè només estarà aquí fins diumenge, aneu-hi, sisplau, decidits a dir-li coses. Es representa a la tarda, a les 18.30 h. Us omplirà tant, que us quedareu a veure -o a reveure- Autorrretrato de un capitalista español, que la fan a les 20.30 h. Animeu-vos, que el teatre ens necessita i nosaltres a ell!