Estrella

Teatre | Familiar

informació obra



Autor:
Juan Mayorga
Direcció:
Juan Mayorga
Sinopsi:

Digueu-li Izar (el seu nom en basc) o digueu-li Estrella, com vulgueu. Són els noms de la protagonista d'aquest espectacle, una nena de no més de sis anys que no és com les altres nenes que heu conegut. Té un gran talent per al piano tot i que de vegades ella hauria preferit no tenir aquest do. Els seus pares han volgut treure tot el partit a la seva habilitat i la fan treballar de valent, sotmesa a una disciplina fèrria que l'ha convertit en tota una estrella de la interpretació. Però l’Izar no és gens feliç. Ella voldria haver estat una estrella fugaç i, en canvi, li ha tocat brillar cada nit, perpètuament, il·luminant un mateix cel nocturn. La vida, tot i això, li ha reservat algunes sorpreses que la deixaran perduda en un laberint emocional. Només una altra estrella, aquest cop una estrella de mar, una d'aquelles criatures amb la capacitat sorprenent de regenerar-se després d'una pèrdua, la podrà ajudar... Tot plegat és una història de lluita contra l'adversitat, de pèrdua i superació, que la companyia porta a escena, un cop més per mitjà de llums, música, màscares i unes imatges mudes però d'una potència i creativitat extraordinàries.

L'espectacle és una nova proposta d'una de les companyies de l'Estat amb més prestigi en l'escena del teatre per a tots els públics, un col·lectiu dirigit per Jokin Oregi que aposta invariablement per l'emoció i la poesia en uns muntatges que commouen igual els nens i nenes que els públics adults. Estrella ha guanyat aquest 2018 passat els premis Territorio Violeta Festival al millor espectacle i el FETEN (concedit en el marc de la Fira Europea de Teatre per a Nens i Nenes) al millor espai escènic. L'any 2018, la companyia va obtenir també el Premio Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud.

Finalista a espectacle familiar. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Estrella

04/07/2019

Commoció sense paraules

per Núria Cañamares

Marie de Jongh treballa el teatre de gest des del 2008, però d’ençà d’‘Amour’ –la seva penúltima producció, premiada amb múltiples reconeixements, entre els quals el MAX 2017 al Millor espectacle infantil o familiar– ha trobat el format amb què toca millor l’espectador: a través de la màscara, la llum, la música i el silenci. Un llenguatge visual i sense text que, cadascuna amb la seva estètica, hem vist també en altres companyies basques com Kulunka Teatro (‘André i Dorine’, ‘Solitudes’) o Markeliñe (‘Andante’).

Amb autoria i direcció de Jokin Oregi, ‘Estrella’ repeteix el repartiment artístic, ara de la mà de quatre (no cinc) intèrprets capaços d’expressar-ho tot amb el moviment del cos. La construcció de les màscares i l’atrezzo continuen sent obra de Javier Tirado i l’escenografia i el vestuari, d’Elisa Sanz. Els notables canvis a l’equip tècnic, en aquesta ocasió amb música d’Iñaki Salvador i il·luminació de Javi Kandela, passen exquisidament desapercebuts dins el, ja consolidat, segell propi del grup.

La sobredimensió dels caps contrasta uns personatges meitat actors meitat titelles que poden traspassar els límits de l’humà. La mort a escena resulta més creïble i permet explicar qüestions com l’alliberament de l’ànima de manera simple i entenedora. Es repeteixen solucions d’‘Amour’ com la presència d’uns servents del temps que, enginyosament, intervenen tant a nivell tècnic com narratiu, i d’una escenografia mòbil i polivalent centrada, en aquest cas, en un piano que actua com un cinquè personatge.

Desplegant novament una immensa sensibilitat, ‘Estrella’ atrapa des del minut 1 i brinda, espaiadament, una rere l’altra, bellíssimes sorpreses visuals i sonores que fan avançar la dramatúrgia i hi aporten màgia, joc i sentiment. És especialment corprenedor l’ús del silenci.

A Marie de Jongh li agrada parlar de l’amor –i regalar-ne– des de diferents vessants. A ‘¿Por qué lloras Marie?’ (llavors amb actors i manipulació de titelles) va posar el focus en una nena mancada d’afecte, mentre que a ‘Amour’ va fixar-se en l’ampli ventall de maneres d’estimar-se contemplant també, sense tabús, l’amor a la tercera edat i entre persones del mateix sexe. A ‘Estrella’ ho fa de nou en múltiples direccions: entre els membres d’una família i cap a una afició que es converteix en sotrac o batec de vida.

Estrella, la protagonista, és una nena talentosa que es dedica plenament a tocar el piano fins que la vida li espetegarà al nassos amb un cop dur que haurà de superar. S’adreça a públic a partir de 8 anys i, potser per això, la història es vol plana (i una mica tòpica), com també curta, ja que es queda en la frontera dels 55 minuts. D’acord amb la marca de la companyia “Teatre infantil per a adults, teatre adult per a infants”, l’evident talent per transmetre tant argumentalment com emocional i la valentia de la proposta –tracta temes profunds com el sentit de la vida, la mort i la resiliència– confon que no aparegui un gir més al relat. D’altra banda, es clou sobtadament –això sí, amb un triomfal ensorrament de la quarta paret–, amb un públic que albira el desenllaç però que espera encara una escena culminant.

Tot i aquest pessic a la dramatúrgia, el muntatge commou enormement i arriba a totes les edats. De 8 cap amunt. Oblideu-vos de les etiquetes, aparqueu els prejudicis –que Marie de Jongh sigui Premi Nacional d’Arts escèniques per la Infància i la Joventut 2018 hauria de ser un reclam, no un pas enrere– i citeu-vos amb la poesia d’aquesta companyia que, sense dir ni un sol mot, us deixaran sense paraules.