SiNOPSi
Èter Brota proposa una al·legoria. Un conte que s’aparta de la lògica dominant. Una estructura de somni, un somni somiat per mitjà del qual explorar què és el que ens queda d’humans. Si som natura o som antinatura. Si tenim encara alguna cosa a veure amb aquest món. Una dramatúrgia sense paraules que vol copsar la grandària de l’univers i la nostra petitesa, només amb un gest, amb tres cossos i unes quantes llums i sons.