Eutopia. Trickster-p

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Les històries han canviat de propòsit: no les escrivim per explicar la creació o l'evolució del món, sinó per evitar-ne la fi.

Eutopia és un joc, una partida per a espectadores i espectadors, una proposta amb un enfocament lúdic i multi-sensorial. Combinant performance, instal·lació i disseny de jocs, Eutopia qüestiona els models biològics, ecològics i antropològics antics i transforma el teatre en un gran tauler d'acció. Al voltant del tauler, espectadores i espectadors són convidats a una experiència participativa. A Eutopia els humans no som el nucli, ni tan sols ocupem el paper dels intrusos contra els quals s'ha de protegir la natura, simplement som part implicada, som qüestionats i convertits en els actors de les històries no humanes que sorgeixen arran de la nostra acció.

 

Trickster-p neix de la trobada entre Cristina Galbiati i Ilija Luginbühl i està concebut com un projecte d'investigació artística.

Trickster-p sol barrejar mitjans artístics extremadament heterogenis i les seves propostes poètiques ens conviden a eixamplar el nostres espais perceptius, a crear una realitat pròpia en els límits entre la visió interior i la visió exterior.

Entres les seves peces hi ha performances i instal·lacions que ja s'han presentat en més de 30 països d'Europa, Àsia, Austràlia, i Amèrica del Nord i del Sud. El 2017 Cristina Galbiati i Ilija Luginbühl van ser guardonats amb el prestigiós Swiss Theatre Award.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Eutopia. Trickster-p

19/04/2024

Demiürgs de sobretaula

per Jordi Bordes

La Vida s'arrapa allà on sap i on pot. Si el Gènesi diu que Déu va crear la Terra en sis dies (el setè va descansar), ara, Trickster-P convida al fet que els espectadors provin de construir un món en constant desequilibri, de ser demiürgs de la civilització. Si al principi, les passes són guerxes, intuïtives, amb poca habilitat, les accions es van afinant a mesura que avança el joc i es coneixen els objectius de cada grup i en conjunt. Sempre en tot element vital hi juga un punt d'aleatorietat que fa que el viatge no sigui previsible i metòdic, sinó que calgui indagar sense conèixer si apareixeran noves figures determinants al taulell. Del gaudi per aconseguir els objectius (aparentment innocus), emergeix la necessitat de fer una societat estable entre els regnes dels microorganismes, la vegetació, l'animal i l'humà (que pot equilibrar la balança en la seva ànsia depredadora).La posada en escena és tant neta i lúdica com teatral.

En la lectura de les conseqüències s'assisteix a una coreografia de braços que imposen càstigs eliminant fitxes) o bé beneeixen el creixement de la Natura. El taulell es desequilibra constantment. El resultat final, com si fos, una gràfica de les accions a borsa, demostren que la vida és irrepetible (com cada partida). L'única manera de ser sostenible és des de l'escolta, la reflexió i compartir fitxes per al bé comú.