Despullar-se físicament requereix no tenir sentit del ridícul i-o posar-li “cara” a l´assumpte, però despullar-se emocionalment requereix honestedat i valentia. En Roger Pera demostra sobre l´escenari, aquesta valentia, honestedat i gratitud pels qui l´han ajudat en el terrible deambular pel món de la droga durant més de deu anys. Primer la família, incondicionalment sempre al seu costat, els amics i amigues autèntics i els companyes de professió. Ja ho havia fet escrivint el llibre autobiogràfic del mateix títol, Exit, on tot comença (Angle editorial), però ara en viu, en directe i des de l´escenari resulta més impactant. Exit el musical de la meva vida es un pas més per deixar definitivament enrera l´infern de l’addicció a la cocaïna i ajudar a aquells que coquetegen amb les addiccions a posar fre abans que ja no puguin.
“No necessito ajuda, jo ja controlo”, la repetida frase i el gran engany vers un mateix. Les addiccions van minant l´autoestima i acaben dominant la persona sense que ell en sigui conscient fins que es massa tard. La cocaïna, però també l’alcohol, la marihuana, el tabac, el mòbil, l´internet, el menjar desproporcionat-l´obesitat mòrbida per excés- o per defecte-anorèxia, el joc-la ludopatia, el sexe obsesiu…en son tantes!.
Un espectacle escrit per ell amb en Joaquim Bundó, ajudant en la dramatúrgia, amb en Juli Rodriguez acompanyant-lo al piano i co-dirigida amb el seu pare el gran, artística i humanament, Joan Pera.
L´espectacle té l´habilitat de combinar humor i números musicals, amb la confessió i el relat, en primera persona de qui ha viscut i ha fet viure moments tan durs. Un cant, un crit, a la vida. Una ma oberta i ferma, una finestra a l´esperança pels qui naveguen en aigües tèrboles. Una invitació a la reflexió per a totes i tots (les addiccions, que mai son petites, les tenim a tocar, formen part de la nostra vida quotidiana) i un entregat gest d´amor per la família i els amics-amigues i persones que han estat al seu costat en els moments més durs.
Hi ha moments especialment màgics, el retorn a la seva magistral interpretació de Mickey el nen de set anys protagonista de Germans de sang, on certament fa màgia. En Roger té 50 anys (recent complerts, 24 de març del 1973), i tot i així, segueixes veient el nen de set anys damunt l´escenari. També quan interpreta El fantasma de l´opera, el musical preferit del seu pare conjuntament amb El diluvio que viene, i que va ser la primera vegada que va viatjar tota la família a Londres.
Hi ha moments divertits com quan intenta posar-se o treure’s el vestit de Spiderman, o quan fa que un jove espectador faci veure que parla, quan ell entre caixes li dona veu a Tobby Mc Guire-Spiderman, o quan interpreta al foll Herodes de Jesucristo Superstar, trucs d´il.lusionisme incorporats, ajudant-se d´un improvisat espectador (el día de l´estrena va ser un sofert Mingo Rafols, company d´escena en tants muntatges amb en Roger).
Hi ha moments en que se t´humitegen davant les confessions sinceres i intenses dels moments més durs de la seva vida.
El seu teatre vivencial, Teatre del Raval
En Roger Pera ho estrena en el teatre en el que ha viscut i l´acollit en els seus millors i pitjors moments. Per això diu sincerament, “es el meu teatre”. Al Teatre del Raval el gener del 2014, acabaven de re-estrenar Germans de Sang, reposició de l’èxit del 1994. Dirigia de nou en Ricard Reguant, i en Roger Pera era el protagonista i productor. El teatre era ple i en Roger Pera no es va presentar. Ningú sabia on era, en Ricard Reguant el director, l´Empar López directora del Teatre del Raval, els companys-es, els pares i familiars, el buscaven arreu. Ningú sabia on era. Confessa en un dels moments més dramàtics de l´obra que era tancat al seu pis de solter, entregat a la cocaïna i havent perdut el món de vista.
En aquells dramàtics dies, i desprès d´un gran esforç i assajos a tot hora. El company de repartiment Benjamí Conesa, amb el reforç al cover d´Oscar Jarque ve prendre el relleu de Roger Pera. Sergi Zamora, Virginia Martínez, Eduard Doncos, Lucia Torres, Xabier Ribera-Vall, Isa Mateu, Ariadna Suñé, Albert Estengre i Irene Gil i l´equip del Teatre del Raval amb la seva directora Empar López van fer mans i manegues per poder tornar a representar l´obra.
Els anys més dramàtics
En Roger Pera va seguir transitant llargs anys a frec del precipici. Finalment es va decidir a demanar ajuda, va donar el gran pas per iniciar la recuperació. Aquell dia que va arribar a la seva casa fet pols, els germans el van abraçar, els pares el van acollir, sense ningun retret i en la seva habitació estaven els regals, era Nadal, com si mai hagués marxat.
Roger Pera, un gran actor polifacètic
Va començar nen, amb vuit anys. Va ser un dels primers dobladors infantils, fins llavors eren actrius adultes qui doblaven els nens-nenes. Treballant era on el petit Roger es sentia feliç, i on la seva autoestima pujava. En la vida habitual, l´escola i la família, no s´estimava. En la etapa juvenil i ja d´adult va seguir treballant sense parar, alternant doblatge, teatre, televisió i cinema. En el camp del musical va destacar especialment a Barcelona i a Madrid, amb musicals com Amadeus (1999, interpretant a Mozart), Hermanos de sangre-Germans de Sang (1994-2014), Jesucristo Superstar (2007), Poe un cuento musical de miedo (2009), La Vampira del Raval (2011-12), Van Gogh el musical (2015)… i al bell mig molt teatre, recentment vam gaudir de la seva extraordinària versatilitat amb el monòleg Quina feina! (Teatre del Raval, 2021), del que beu en gran part aquest Exit, el músical de la meva vida.
Pel que fa al doblatge ha doblat a Leonardo di Carpio, Edward Norton, Matt Damon, entre d´altres,i es la veu de Tobey Maguire (Spiderman).
Destacar dels moltes aparicions televisives i la pel.licula Serie B (2013), dirigida per Ricard Reguant on interpreta a un psicòpata criminal.
Recordant aquell extraordinari Germans de Sang
Roger Pera interpretant al petit Mickey de 7 anys, va aconseguir un dels cims de la seva exitosa carrera. Es va estrenar el 1994 al Teatre Condal, dirigit per Ricard Reguant i amb Sergi Zamora i Àngels Gonyalons al front d´un extraordinari elenc. Públic dempeus cada dia. El 2001 es va estrenar a Madrid amb Roger Pera, i en aquest cas acompanyat per Marta Ribera. El gener del 2014, reposició al Teatre del Raval, on s´acabava de produir l´estrena absolut i el gran èxit de Goodbye, Barcelona.
La gran família..Pera-Itxart
Els Pera desitjaven, com tantes parelles, tenir la parelleta. Més endavant, al menys una nena. Però no va ser possible i finalment van ser sis barons, dos d´ells bessons. L’únic que es va dedicar al teatre, va ser el Roger. Preguntat una vegada el Pare Pera, en una entrevista amb Antoni Bassas, sobre qui era el seu fill preferit, en Joan Pera va contestar : “Ho es aquell que en cada moment es qui més ho necessita”.
text: ferranbaile@gmail.com
