Explore el jardín de los cárpatos

informació obra



Autor:
José y sus hermanas
Intèrprets:
Alejandro Curiel, Glòria Ribera, Carolina Manero, Gemma Polo, Marta Díez
Sinopsi:

Del “Spain is diferent” de Fraga a la sobreexplotació de pisos turístics sota els para- sols d’Airbnb. Com hem arribat fins aquí? La campanya mediàtica Spain for Sure, llançada per la Secretaria d’Estat de l’Espanya Global quan la tinta que firmava la reobertura de fronteres post-confinament encara era humida, posava de relleu una realitat coneguda però no per això menys dolorosa i alarmant: Espanya no pot viure sense el turisme.

El col·lectiu José y sus hermanas desborda ganes de revolta i humor bandarra. Una família fluida de creadores de la generació que arriba (que ja és aquí!) per desestabilitzar els relats que semblen explicar-nos des de sempre. A Explore el Jardín de los Cárpatos es fixen en la història de la Marca Espanya. Una història saturada de totxo barat, precarietat i corrupció – i coberta per capes i capes de crema bronzejadora.

En un paisatge que ja no dona per més, i en una realitat econòmica que crida per pilars més sostenibles, José y sus hermanas es pregunten: serem capaços de reinventar què vol dir viatjar abans que arribi el següent desastre?

Defugint tant com poden l’artifici i anant més enllà de la caricatura, Explore el jardín… és un peça que va a ritme de pluja d’idees. Cossos, textos, vídeo i música en directe s’encavalquen amb l’objectiu d’animar al públic a contribuir a la recerca de significats. Al públic de sala i al de casa, ja que han formulat la proposta perquè també es pugui seguir via streaming. L’acompanyaran d’una pàgina web on es visibilitzin tots els materials que han forjat el procés de creació: noves eines digitals per superar la convenció que limita una obra teatral a un resultat acabat i vist dins una caixa negra.

A la seva primera peça, Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, una de les intèrprets deia: “¿A qué hemos de ir al teatro? A ver lo que pasa, no lo que nos pasa.” Doncs això: que flueixin les idees i que passi el que hagi de passar. Un assaig per veure si entre totes ho podem fer tot.

Crítica: Explore el jardín de los cárpatos

13/10/2020

Un lúcid àlbum de chroma

per Jordi Bordes

José y sus hermanas assumeixen el repte de ser una companyia que ha de dir i presentar nous formats amb només tres anys de vida. Després de l'èxit de Los bancos regalan sandwicheras y chorizos (una crítica al franquisme i al capitalisme que es mou en similars paràmetres d'autoritat) i de deixar pertorbats amb Arma de construcción masiva (una volta per l'educació d'abans i d'ara), ara gosen parlar del turisme.

En realitat, el concepte ha variat molt des que es van plantejar tractar-lo. El confinament, els tancaments de fronteres i la cisi econòmica per la falta de clients als hotels i a les platges no ha fet més que posar-li picant a la peça. José y sus hermanas volien parlar de les seves vacances (com La ruta 40 ja va fer a Reisefhurer) però ara han declinat a la crítica al negoci de casa, des de Marina d'Or a la crema catalana. Sempre barrejant sense manies el català i el castellà: La sardana i la sevillana amb el torero.

La necessitat de recórrer a les pantalles per poder anar construint la peça també ha deixat rastre en aquesta peça en què aborden, fins a l'extenuació amb el cinema live i el chroma (sobreposar un primer pla a un fons de color que s'intercanvia per una fotografia fixa, de fons), per fer veure que s'està en un lloc quan es viu en un altre. Un joc que és a terrible metàfora (altre cop, capitalista) que sembla atorgar èxit al que fa el viatge més car davant dels que, símplement, disfruten els 15 dies de vacances torrant-se a la terrassa de casa.

Les escenes en contínua transformació exigeix una concentració notable perquè la tècnica no faci ensopegar el ritme. Tot va picat. I aconsegueixen efectes visuals genials, com la sirena en el programa televisiu estúpid, o les converses intranscendents a les tovalloles en, aparentment, una platja. Hi cap la dansa, el monòleg, el cant i la corografia dels corus. Hi ha l'excés amb una escenografia del Tot a 100. Molta brillantina i poc aprenentatge. Els actors il·lustren la buidor i el tedi estival amb uns nopersonatges que es deixen enganyar per la dinàmica absorbent de la riquesa fàcil: De vendre's l'hort perquè hi facin un hotel, com també denunciava Toni Gomila a Rostoll cremat i, més subtilment, a Acorar. O Hotel Iocandi ho fa amb el poema circense Peix. Els de José y sus hermanas aquest estiu (l'obra s'havia d'estrenar al Grec) no han fet un àlbum de vacances, amb les seves escenes tancades (com col·leccions de cromos). Han acabat presentant un treballat , lúcid i corrosiu Àlbum de crhomes.