Extinció

Nous formats | Òpera

informació obra



Companyia:
Agrupación Señor Serrano
Direcció:
Àlex Serrano, Pau Palacios
Dramatúrgia:
Àlex Serrano, Pau Palacios
Intèrprets:
Carlota Grau, Marcel Borràs, Àlex Serrano, David Muñiz
Vídeo:
David Muñiz
Il·luminació:
CUBE.ez
Vestuari:
Lola Belles
Direcció Musical:
Marc Díaz Collado
Assesoria de moviment:
Núria Guiu
Sinopsi:

Un viatge visual, poètic i metafòric sobre el significat de l’ànima

Com seria una òpera d’Agrupación Señor Serrano? Ho descobrirem a Extinció, l’escenificació de les misses de Batalla i pro Defunctis del compositor català i monjo benedictí Joan Cererols. Un treball poètic i visual que inclou càmeres de vídeo, performance, objectes, projeccions en directe i un ensemble vocal i instrumental a escena.

Crítica: Extinció

02/12/2023

Missa doble amb teieres de moresc torrat

per Andreu Sotorra

A la companyia Agrupación Señor Serrano els agrada experimentar sempre nous camps, tot i que ho facin sempre mantenint la línia que els ha caracteritzat: la interacció entre la interpretació humana i la manipulació digital de la imatge en directe.

En aquest espectacle no hi falten cap de les dues disciplines al servei d'una mirada distòpica que ells enllacen, en clau d'òpera o, si voleu, de concert de música antiga del segle XVII, amb l'explotació inicial de l'Amazones el segle XVI pel conqueridor de l'imperi Inca i primer navegador amazònic, Francisco de Orellana, el del casc i l'armadura, i l'explotació moderna del subsòl en diferents parts del planeta —el Brasil i l'Amazònia també— per extreure'n el mineral del coltan, la cobejada matèria primera per fabricar els aparells mòbils, les tauletes o els ordinadors.

Tot això, la companyia Agrupación Señor Serrano ho embolcalla amb dues peces de la composició catalana antiga, la «Missa pro Defunctis» i la «Missa de Batalla», obres del músic, compositor i monjo benedictí Joan Cererols (Martorell, 1618 - Abadia de Montserrat, 1680), interpretades per un cor amb una dotzena de cantants (sopranos, tenors, contralts i baixos) i tres músics en directe. Tot un cor Cererols que, irònicament, segueix la lletra de les partitures de les dues misses amb una tauleta a les mans cadascú, potser per contrastar amb la denúncia que s'hi fa de l'esmentada explotació del coltan.

A banda d'una excel·lent interpretació musical de tot el Cor Cererols —que ja va captivar els espectadors quan es va estrenar el 2022 al Teatro de la Abadía en coproducció amb el Teatro Real i després a Torroella de Montgrí—, el muntatge compta amb una escenificació física que protagonitzen el polifacètic actor Marcel Borràs —encara enrolat amb el seu últim espectacle amb Nao Albet i un dels intèrprets de la sèrie «Això no és Suècia», d'Aina Clotet— i l'actriu, directora audiovisual i performer reusenca, Carlota Grau Bagès. Dues interpretacions sense paraules, però que s'expliquen amb l'acció, el gest i el moviment coreogràfic, des de la taula forense que busca en el fons de l'ànima ni més ni menys que una freixura de coltan, fins a l'home globus que s'infla i s'infla sense arribar a explotar i la repartidora de Glovo que porta la comanda de patates fregides envasades.

L'espectacle es divideix en dues parts —una hora i mitja en conjunt—, una part per a cadascuna de les misses de Cererols, la primera escrita arran de la pesta de Barcelona i la segona, per rememorar la victòria del Regne de Nàpols, i compta des del primer moment amb les imatges de vídeo en directe i els primers plans, la manipulació en miniatura que es fa gegantina a la pantalla de projecció i els efectes visuals elaborats amb la tècnica digital, però sempre amb la matèria primera dels dits, les plantes selvàtiques, amb Monsteres Delicioses com si fossin ombres xineses, la sorra o, per reblar el clau del surrealisme, el moresc torrat —i qui sap si beneït i tot en aquest cas— en originals teieres elèctriques penjades del sostre que fan espetegar els grans de moresc en una mena de pirotècnia light com a esclat final de celebració. Només tres úniques funcions, però suficients per continuar mantenint el llistó alt de les sempre singulars propostes de l'Agrupación Señor Serrano, sovint més conegudes a fora que aquí. (...)