Face Nord

Circ

informació obra


Companyia:
Un loup pour l'homme (França)
Intèrprets:
Acròbates: Fred Arsenault, Olivier Debelhoir, Mika Lafforgue, Sergi Parés
Direcció:
Un loup pour l’homme, Pierre Déaux
Composició musical:
Jean-Damien Ratel
Il·luminació:
Thierry Robert
Producció:
Un loup pour l’homme, L’Hippodrome de Douai – Le Bateau Feu, Scène nationale Dunkerque, Centre des arts du cirque de Haute-Normandie, Le Sirque, Pôle Cirque de Nexon en Limousin, La Villette, Paris - Equinoxe
Sinopsi:

Mika, Olivier, Fred i Sergi. Quatre acròbates, quatre homes reunits al voltant d’aquest projecte. Què busquem? Una pràctica comuna, en principi, que acostumi els nostres cossos a treballar junts. Alguns jocs, molts, com a eines d’aprenentatge lúdic i generadors d’acció. Alguns obstacles per posar a prova les nostres capacitats i la nostra cohesió.
Teixim vincles i les relacions apareixen dolçament en aquesta investigació de fons. És perquè tenim un objectiu que recorrem junts aquest camí. Allò que construïm en aquest trajecte és el que importa i el que esdevé cada vespre la matèria mateixa de Face Nord.
Escollida una escriptura amb unes ‘regles del joc’, Face Nord és l’intent de retrobar en l’home la innocència lúdica del nen i, a partir d’aquí, les premisses  i els valors essencials de la nostra recerca acrobàtica.

Crítica: Face Nord

10/05/2014

Circ amb una extraordinària fisicalitat i un món de relacions a descobrir

per Jordi Bordes

Un llop per l'home és la traducció del nom de la companyia francesa. En canvi, el seu exercici és de plena confiança amb l'altre que, tant pot estar a dalt com abaix en aquesta coreografia de moviment, que compta amb moments d'una violència divertida i altres d'un dolorós treball (tot i que ells asseguren que no se'n fan, de mal). El seu repte ja no és el de quadrar la vertical amb l'equilibri més impossible, trepitgen aquest objectiu amb la voluntat honesta de topar-se, de trobar sentit en el no-fer. Una presència a escena, i prou. Com Peter Brook evoca en els seus espais nus i l'única força dels actors. 

Ells participen en un joc (és el seu interessant camp de recerca per trobar l'altre) i es commouen per situacions del moment però no les projecte enfora. Per això, es fa indispensable seure ben aprop del quadrilàter on són instal·lats (A la fira Trapezi, actuen amb una tarima a quatre bandes prestada, que no s'adiu prou a la necessita d'aquest muntatge). De totes maneres, es molt potent cada un dels quadres que necessita d'una energia i una compenetració amb la resta de companys. Hi ha els espais de trencar el ritme imprescindible per a la salut dels artistes) però llavors és quan arrenquen amb les seves cadenes caminant-se, l'un sobre l'altre, posant el pes en articlacions, en músculs, en ossos. Dolorosament preciós. La seva fisicalitat es troba entre els salts i els equilibris dels artistes circences del Nord d'Àfrica i els placatges del futbol americà. Però, més que fer el cop més fort o el salt més llunyà (que és una dinàmica pròpia del circ i també del joc), no deixen de buscar-se, de sentir-se.

Cal anar-hi i apropar-se bé al requadre. Des d'allà es podrà copsar millor el joc de mirades, de respiracions que executen aquests quatre atletes i acròbates i percebre millor la intensitat subtil de les seves emocions.