La 27a edició del circ d'hivern torna als seus orígens. La proposta de Karl Stets (membre de la Cacophonic Pictures Orkestar amb qui ha signat Disbarat) per a la producció anual de l'Ateneu de 9Barris és la de tornar als números de circ i a la música en directe. El ritme que imprimeix el director i multiinstrumentista és tant variat que al públic li costa seguir el ritme amb les palmes. La línia dramatúrgica ha quedat en un detall que justifica el títol i el fil argumental (la gana d'uns artistes itinerants com aquells de Corteo però amb un to molt més auster) i que sap vestir a partir dels intèrprets i deixant que el surrealisme de gavardines i papers voladors acaparin l'escenari.
Stets imprimeix la música des del fons de l'escena. Només puntualment ocupa el prosceni (sovint, com a recurs per fer algun canvi de vestuari). La peça va rodolant bé pendent avall, amb la pretensió de meravellar amb acrobàcies com la de la corda fluixa o la coreografia siamesa amb un llaç als dos monyos dels intèrprets. A aquests quadres poètics, se'ls hi afegeix el joc de clarobscurs d'aparicions i desaparicions. Sigui una patata, un intèrpret o una gavardina. L'espai és fixe perquè la barra fixa i els seus suports es van descobrint entre telons, perxes i alguna divertida patacada. La mirada de Sarah Anglada (Amortal combat, We-ding!) com a ajudant de direcció manté la tensió dels personatges sense estrafer les interpretacions. I donant l'humor a base de caigudes ben sorolloses, de còmic.
FaM aconsegueix construir una mena d'amanida molt variada, com un pintxo gastronòmic mar i muntanya o dolç i salat, alhora: Que els sabors salats reforcen els dolços, i viceversa. No hi ha cap gran pretensió de relat; funciona com a excusa per vestir una escena amb números espectaculars i de força amb altres d'un humor molt senzill i evident. Els personatges juguen, en realitat entre la veritat i la ficció, entre el realisme i el surrealisme, entre les aparcicions i les desaparicions i escampen tendresa en cossos de Samsó i la vivacitat dels àgils que sobreviuen com aquell vailet que buscava les pomes al vaixell de Mar i Cel. Bon espectacle per desengraixar canelons i torrons. No s'enganxa al paladar com les neules i roda fresc com l'aigua de Vichy.
