FareWELL. Jorge Albuerne

informació obra



Direcció:
Jorge Albuerne
Companyia:
Zirkus Frak Jorge Albuerne
Intèrprets:
Jorge Albuerne
Sinopsi:

“Once you get a clear feel for the basic premise, develop a few safety skills, and get your reflexes primed and ready, then you’re off. You learn by doing.”

Nancy Stark Smith

Durant anys vaig entregar el meu cos a la pràctica circense del Pal, oferint-li la meva dedicació més apassionada, milers d’hores de suor, centenars de quilòmetres caminats en vertical, blaus, sang i cremades.

Aquella frase destil·lada: “el pal menja carn humana”.

La sublimació de tot aquest dolor en segons d’intemporal lleugeresa, d’efímera suspensió, de bellesa aèria, d’èxit fugaç i alhora inextingible – aquest foc interior, aquesta energia- ens oferia la possibilitat de ser immortals desafiant la gravetat i els nostres cossos…

Ara toca acomiadar-se’n.


Jorge Albuerne. Neix a Oviedo (Astúries) un any abans de la mort del dictador. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU) en l’especialitat d’Escultura i Ceràmica. Ha dedicat aquests darrers vint anys a formar-se, crear i acompanyar/dirigir projectes en l’àmbit de les arts escèniques, utilitzant recursos de la dansa, el circ, les arts plàstiques i l’escriptura.

Actualment resideix a Barcelona des d’on reparteix el seu temps entre Mèxic i Argentina com a creador, intèrpret i director escènic.

Crítica: FareWELL. Jorge Albuerne

15/06/2024

Comiat heroic

per Jordi Bordes

Jorge Albuerne mai passa desapercebut. Sigui dictant les contradiccions del capitalisme en una entrega dels premis Zirkolika, participant en tertúlies impulsades per Recomana sobre la fragilitat de l'escena o actuant, tot engrapant la perxa xinesa. Ara, després de 30 anys de carrera artística, mantinguda a patacades, s'acomiada de la seva especialitat. Ha cremat massa epidermis en les acrobàcies dalt del pal. El seu camí derivarà, ara, cap a la performance des d'on pot expressar directament, des de la paraula i l'acció, allò que el preocupa, sobretot, allò que confia que s'esdevindrà.

En aquestes coordenades comença clamant per un teatre sense imposicions, com l'Antic Teatre. A diferència de Filippo (L'art de la comèdia), no procura negociar-ne els favors polítics per salvar un taquillatge salvatge, sinó que aplaudeix la radicalitat de l'Antic en un lloc emblemàtic i denuncia la gentrificació del Raval. La seva aparició és quasi felliniana (LaPerla29 en faria un bonic poema escènic a 28 i mig) a partir d'un striptease sense glamur, personatge que és conscient que aixec massa expectatives i que fracassarà en l'art de persuadir un públic que sembla tot li sembla massa llarg, massa brut, sense prou intensitat...

Tot i la declaració d'intencions del programa, d'acomiadar-se de la seva disciplina de perxa xinesa, prefereix que la seva pell es cremi amb la crema de magnesi, abans que amb el fregament de la perxa. En la seva manifestació festiva hi apareix un Pedro Sánchez capgròs que sap fer màgia amb la històrica bandera republicana i, en canvi, sap lluir la tirallonga de banderes habituals als envelats de les festes majors amb pretensions europees: La política espectacle. La potència de la peça és quan elabora un patchwork sense agulles ni pinces per formar una bandera d'una comunitat que està sent víctima del fantasma que també retrata Albuerne sense paraules. Tot seguit, inicia una cercavila de màscares tenebroses que van de Iàsser Arafat a Benjamin Netanyahu i que, més tard, repetirà amb dictadors com Videla, Hitler, Mussolini o Franco. i sí, també en aquesta desfilada de rostres impunes es percep la de Felip VI, molt més discreta que la denúncia de LAMinimiMAL a Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the sixt.

Albuerne és dels que no abandona ma una batalla. Sobretot, si es tem que la derrota és propera. Amb aquest cementiri a la seva disciplina, prefereix emportar-se el record i enterrar tots els feixismes, tan avall com sigui possible. Amb la pala i la sorra i amb el puny alçat ho remarca ben clar, com si fos un misic del Titanic, mentre desapareix en el seu primer viatge. L'actor havia fet algun treball anteriorment com a intèrpret (Un tramvia anomenat desig) de Les Antonietes, també un grup recentment desaparegut (Dona) indagarà sobre el muntatge performatiu. L'estrena de FareWELL (si s'escriu junt significa "Adéu"; si se separa, indica que l'acció que s'inicia "sortirà bé") apunta maneres, no faria pas cap lleig a programacions com al TNT. La ironia corrosiva d'Albuerne, la presència d'un cos que sap amagar la panxa per alçar els pectorals i que és capaç de moure's amb sis mudes a sobre i ulleres de sol dins d'un teatre, la radicalitat en un discurs (que sap callar perquè sigui l'espectador el que faci les metàfores a partir dels quadres que s'hi exposen) demostra que hi ha múscul. Segurament, vigoritzarà la dramatúrgia quan , en comptes de compromisos absoluts sentencií veritats ambigües.

El mèrit d'un acròbata és mantenir l'equilibri en un pla que no accepta la gravetat. El valor d'un dramaturg és sortir indemne d'un relat incert que aixeca contínues preguntes a l'espectador: en comptes de ser un far que adverteix on poden esberlar-se les panxes dels vaixells, cal ser llum del vaixell que procura evitar els esculls de la costa en plena tempesta.