Feeling good

Musical

informació obra


Intèrprets:
Joan Vázquez
Sinopsi:

A “FEELING GOOD”, Joan Vázquez es posa en la pell d’un autèntic crooner interpretant amb molt de swing les seves particulars versions d’estàndards de jazz, recuperant la sonoritat més vintage, tot i incorporant-hi algun toc contemporani per afinar el maridatge amb el públic actual, incloent peces orquestrades i d’altres més íntimes. 


La gira inclou un repertori variat on es barregen temes mítics en el seu anglès original, versions de clàssics en català (Em Posen Molt els Teus Ulls-I Get a Kick Out of You, A celebrar-ho-Making Whopee...) i la reinterpretació de peces més modernes amanides amb essència de jazz, com Can’t take my eyes off you o Creep de Radiohead.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Feeling good

13/05/2021

Ha tornat el bon rotllo!

per Toni Polo

Arriben les vacunes, comencem a veure, per sobre de les mascaretes, la llum al final de túnel i Joan Vàzquez inicia la gira Feeling Good Tour, que va arrencar a la sala Barts de Barcelona el dia 11 de maig. Acompanyat de la banda de jazz composta pels músics Dani Campos (piano), Aleix Triadó (guitarra), Oriol Roca (contrabaix), Josema Martín (bateria) i Aitor Franch Cid (saxo), i amb convidats especials (l’Elena Gadel, la Marian Barahona i el Miquel Fernández), el cantant i actor va presentar el seu nou disc, melòdic, romàntic, jazzístic... Feeling Good.

Elegant, content i amb empenta, Joan Vàzquez irromp en l’escenari carregat de bon rotllo: I’m feeling good!, canta, i fa cantar al públic. I el concert, al seu meu pur estil, va molt més enllà d’una interpretació de cançons. I ens embolica en la seva música per portar-nos als clubs de jazz de Nova York que ell coneix, tot tancant els ulls per acompanyar-lo en una terrassa sobre Manhattan amb un còctel a la mà, Fly me to the moon... En aquesta atmosfera idíl·lica, romàntica, no té vergonya de cantar que, per sobre de tants altres atributs, Em posen molt més els teus ulls.

Joan Vàzquez, en un altre riegistre del seu Ocaña, la reina de las Ramblas, comulga amb el públic i li surt el còmic, monologuista, potser, que duu a dins. I reivindica coses, com ara allò que s’ha perdut de ballar junts, molt junts, com fa molts anys a les discoteques però que ara (diuen) ja no ho fa ningú. I igual que canta Heaven amb la Gadel o fa un duo amb el Miquel Fernández cantant Dolor y vida, ens revela, sempre amb bon rotllo, que els solters gasten més de 7.000 euros que els casats i que això deu ser per alguna cosa, i que ara, al maig, tornen els casaments i que cal decidir-se a casar-se perquè la festassa sortirà més barata perquè, per qüestions sanitàries, els convidats seran molts menys que en l’era prepandèmica. 

La covid està encara entre nosaltres, no cal abaixar la guarda, però tampoc ens hem d'oblidar de disfrutar de la vida. Això és el que vol recordar-nos Joan Vàzquez amb les seves cançons.