Feeling good

L´unic actor-cantant espanyol que ha actuat a diferents cabarets de teatre musical a Broadway i al West End, Joan Vázquez va presentar en concert el seu nou disc Feeling Good. Un disc en el que fa un homenatge als grans compositors clàssics estadounidencs, Cole Porter, Irving Berlin, Jerome Kern i als grans crooners Frank Sinatra, Dean Martin i Bing Crosby. Amb la seva desimboltura escènica habitual i la seva contagiosa simpatia va fer vibrar al públic, molt ben acompanyat per David Campos als teclats, Aleix Triadó a la guitarra, Oriol Roca al contrabaix, Josema Martín a la batería i Aitor Franch Cid al saxo i la flauta travessera.Fly me to the moon, Smoke in your eyes, Moon river, My funny Valentine, Make someone happy (que va popularitzar Nina Simone), In the wee small hours of the morning (del comic Jimmy Durante)…van anar sonant al llarg de la vetllada, acompanyats d´altres temes contemporanis i en català per afinar el maridatge amb el públic actual, com Em posen molt més els teus ulls. Swing, jazz I cançó melòdica I amb tres invitats de luxe amb els que va compartir una cançó. Primer va ser Elena Gadel, amb qui va cantar un amorós Cheek to cheek, recordant Fred Astaire i Ginger Rogers a Sombrero de copa. Més endavant va sortir a escena Maria Barahona, habitual cantant de La Vella Dixieland, compartint un clàssic del millor jazz i finalment va ser Miquel Fernández, el brillant guanyador de Tu cara me suena 2018, i amb qui van fer amistat treballant junts al musical Rent el 1999.  Entre els bisos finals va estar A celebrar-ho, el tema de Cole Porter que ha traduït al català.    Joan Vázquez, nascut per a l´escenariDes d´aquell dia que veient Blues en la nit, amb l´Angels Gonyalons i la Monica Green (1995), va decidir dedicar-se al teatre musical, Joan Vàzquez no ha parat d´estudiar i treballar i créixer com a actor i com a cantant. El 2019, va fer un resum de la seva carrera a 20 anys no son na, concert que també va tenir el Barts com aparador. Ha actuat en nombrosos musicals a Barcelona i a Madrid, Hair, My fair Lady, Grease, Mamma mía, Rent i ja a títol personal i en solitari Something´s coming..un tributo a Sondheim, l´espectacle que li va obrir les portes dels Cabarets de Broadway i el West End i de mostrant la seva versatilitat actoral i vocal, Paquito forever i Ocaña, reina de las Ramblas. Espectacle que li va permetre guanyar el Premi al Millor Actor als Premis de la Crítica de Barcelona el 2019 i que podrem tornar a veure al Teatre Condal la primera setmana de juny.Per saber-ne més, www.joanvazquez.com

Arriben les vacunes, comencem a veure, per sobre de les mascaretes, la llum al final de túnel i Joan Vàzquez inicia la gira Feeling Good Tour, que va arrencar a la sala Barts de Barcelona el dia 11 de maig. Acompanyat de la banda de jazz composta pels músics Dani Campos (piano), Aleix Triadó (guitarra), Oriol Roca (contrabaix), Josema Martín (bateria) i Aitor Franch Cid (saxo), i amb convidats especials (l’Elena Gadel, la Marian Barahona i el Miquel Fernández), el cantant i actor va presentar el seu nou disc, melòdic, romàntic, jazzístic... Feeling Good.Elegant, content i amb empenta, Joan Vàzquez irromp en l’escenari carregat de bon rotllo: I’m feeling good!, canta, i fa cantar al públic. I el concert, al seu meu pur estil, va molt més enllà d’una interpretació de cançons. I ens embolica en la seva música per portar-nos als clubs de jazz de Nova York que ell coneix, tot tancant els ulls per acompanyar-lo en una terrassa sobre Manhattan amb un còctel a la mà, Fly me to the moon... En aquesta atmosfera idíl·lica, romàntica, no té vergonya de cantar que, per sobre de tants altres atributs, Em posen molt més els teus ulls.Joan Vàzquez, en un altre riegistre del seu Ocaña, la reina de las Ramblas, comulga amb el públic i li surt el còmic, monologuista, potser, que duu a dins. I reivindica coses, com ara allò que s’ha perdut de ballar junts, molt junts, com fa molts anys a les discoteques però que ara (diuen) ja no ho fa ningú. I igual que canta Heaven amb la Gadel o fa un duo amb el Miquel Fernández cantant Dolor y vida, ens revela, sempre amb bon rotllo, que els solters gasten més de 7.000 euros que els casats i que això deu ser per alguna cosa, i que ara, al maig, tornen els casaments i que cal decidir-se a casar-se perquè la festassa sortirà més barata perquè, per qüestions sanitàries, els convidats seran molts menys que en l’era prepandèmica. La covid està encara entre nosaltres, no cal abaixar la guarda, però tampoc ens hem d'oblidar de disfrutar de la vida. Això és el que vol recordar-nos Joan Vàzquez amb les seves cançons.